, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
Un viatge a l’alteritat: Hores angleses, de Ferran Soldevila
Anna Esteve Guillén

Modificada per darrera vegada: 2015-02-12

Resum


El propòsit d’aquesta comunicació és aproximar-nos al dietari que Ferran Soldevila escrigué durant la seua estada a Liverpool, entre 1926 i 1927: Hores angleses, amb els instruments que ens aporten els estudis autobiogràfics, per subratllar el contrast intercultural de què dóna compte aquesta obra. Ens interessarà, doncs, mostrar com Soldevila entronca amb una llarga tradició d’escriptors (com ara  Michel de Montaigne, Stendhal o Josep Pla) que deixen constància de les experiències viscudes en un entorn aliè i de les reflexions sobre la societat que observen i que els acull, amb la qual sovint no poden estar-se de comparar la pròpia, en un exercici de comparació i reflexió ric i necessari. Una de les funcions que Soldevila pretén complir amb aquestes Hores angleses no és altra que sumar-se a l’interés creixent que Anglaterra desperta entre la intel·lectualitat catalana en aquells anys vint i trenta del segle passat, motivat, entre altres factors, per considerar-lo encara un país per descobrir (aquest motiu determinarà el punt de vista que Soldevila adopta per a confegir l’obra: com a viatger i com a turista), ja que —com és habitual en aquest tipus de dietari— el viatge permet el descobriment de l’alteritat com a via per a arribar a conèixer la pròpia identitat; en aquest cas, més que no la personal —que també— la identitat col·lectiva: «difícilment coneixerà al seu poble aquell qui no conegui altre poble que el seu. Li mancaran, senzillament, els termes de comparació damunt dels quals establir els seus judicis». Així doncs, sense desatendre aspectes tan rellevants com la modernitat de la prosa de l’historiador en què destaca la presència de l’una ironia elegant en la mirada i l’expressió, tan noucentista, ens centrarem a interpretar el diàleg constant que estableix entre els costums i caràcters de Catalunya i Anglaterra.

A més a més, amb aquesta aportació pretenem contribuir a eixamplar l’escassa i relativament recent bibliografia existent sobre aquesta obra (en què destaquen estudis  importants com ara la introducció de l’edició per Adesiara d’Alan Yates i Joaquim Nadal (2011) o l’aportació de Teresa Irribarren (2007). 


Paraules clau


Ferran Soldevila; dietaris; alteritat