##paper.fontSize##: 
La paraula i les arts escèniques
Eulàlia Salvat Golobardes

Modificada per darrera vegada: 2015-02-16

Resum


Sense voler endinsar-nos en el món de la teoria de les arts escèniques, en què la diversitat i multiplicitat de gèneres i formats és un fet i en què les innovacions i la creació de nous llenguatges són constants, ens centrarem en la paraula i en els principals components que intervenen en un muntatge per veure els efectes que aquests components poden exercir sobre els elements lingüístics.

En termes generals, la paraula, en les arts escèniques textuals, primer és escrita i després és dita. Es parteix d’un autor i d’un text que ha de ser dit/interpretat pels actors, acompanyat a vegades d’acotacions i paratextos que donen més informació sobre els personatges (caracterització física i/o psicològica), l’espai, el moviment, etc., i que cal tenir en compte quan aquest text es llegeix i sobretot quan es posa en escena.

D’altra banda, cal considerar també altres factors. En l’àmbit de les arts escèniques la paraula supera clarament els límits estrictament lingüístics i adquireix una altra dimensió. L’actor, el director, l’equip artístic en general (escenògraf, figurinista, dissenyador d’il·luminació i de l’espai sonor, etc.), poden exercir la seva influència sobre la paraula perquè hi poden sumar un seguit de components que la paraula per si mateixa (escrita o dita en un context neutre) no té. Així, per exemple, la intensitat i el to poden variar depenent de l’òptica des de la qual es planteja l’obra, del bagatge personal del director, del físic i les qualitats interpretatives dels actors, i de totes les aportacions escenogràfiques, relatives al figurinisme, lumíniques i sonores que s’hi sumin. Tampoc podem oblidar el marc on es representa l’obra ni el públic, un dels components bàsics i que també exerceix la seva influència en el muntatge, i per tant, sobre la paraula que s’hi transmet.

És per tots aquests motius, que un mateix text, en versions diferents, fetes per actors, directors i equip artístic diferents, es pot diversificar de maneres gairebé inimaginables. Fins i tot, i portat a l’extrem, un mateix muntatge resulta diferent cada dia, en aquest cas, principalment i sobretot, per la influència dels actors, del públic i del context social.

Bibliografia

Abellan, J. (1983), La representació teatral. Barcelona: Edicions 62.

Fàbregas, X. (1973), Introducció al llenguatge teatral. Barcelona: Edicions 62.

Kress, G. i Van Leeuwen, Theo (2001), Multimodal discourse: The modes and media of contemporary Communications. Londres: Arnold.

Rosselló, Ramon X (2011), Anàlisi de l’obra teatral. València-Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.