, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
May retraure de vostr’amor un pas. March contra Dante o el diàleg intertextual sobre l'amor
Cèlia nadal pasqual

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


De la relació documentada entre Ausiàs March i Dante no en tenim grans certituds. Amb tot, i deixant de banda la tesi d’una reconstrucció completa, aquest estudi vol provar com algunes comparacions textuals específiques constitueixen tessel·les de possibilitat il·luminants de la semàntica històrica profunda. Així creiem que succeeix amb el reclam a llocs canònics de l’Inferno resseguibles al cant LXXXVI (“Si·m demanau lo greu turment que pas”) del mestre valencià[1].

Qüestions claus, com ara quin és el pes del substantiu “pas” (i “contrapàs”) en aquest poema, poden aclarir-se a partir de l’argumentació subjacent al text, que implica l’actualització del model dantesc sobre el conflicte entre l’amor mundà i la salvació del més enllà, i que March reprèn i actualitza tot dissenyant una via alternativa a aquella “recta” que es propaga a la Commedia.

Aquesta actualització es basa en la tria de l’experiència amorosa, que permet valoritzar el present de la contingència versus l’eternitat transcendent. Inevitablement, però, això comporta el conflicte cultural i interior, ja que la fidelitat a l’amor del present terrenal amb que se supera el paisatge de la transcendència de Dante encara no ofereix totes les garanties a aquells a qui, encara en temps de March, parla el toscà en una lògica cristiana compartida.    

En definitiva, la relació intertextual mostra com a partir del cant hiperbòlicament incondicional a l’amor el poeta de la Safor transforma en runes les potents estructures morals i temporals de la cristiandat, evocades sobretot per mitjà del model dantesc, i amb els fragments d’aquestes runes dissenya, ja per nosaltres, un horitzó de sentit intens i torbant, és a dir, una necessitat de renovació del sentit.

 

Pietro Cataldi (Università per Stranieri di Siena)

Cèlia Nadal (Università per Stranieri di Siena)


[1] El text complet segons l’edició de Pere Bohigas (ara revisada per Amadeu Soberanas i Noemi Espinàs a Barcino, 2000):

Si·m demanau lo greu turment que pas,
es pas tan fort que·m lleva·l dir que passe,
y es d’admirar, passant, com no·m trespasse
ingratitut, portant me·l contrapas.
May retraure de vostr’amor un pas,
puix en seguir a vos, honesta, medre;
y si raho me fa contrast, desmedre,
y es me lo mon, sens vos, present escas.
Passe, penant, un riu de mort lo dia,
y en ser per vos, me dol fer curta via.

 


Paraules clau


Ausiàs March; Dante; amor critià