, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
“Molt alta i serena princesa... / Molt magnífic i esforçat cavaller...â€; la literatura epistolar de Francesc Fontanella
Marc Sogues Marco

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


Durant la dècada de 1640, el poeta i dramaturg barceloní Francesc Fontanella (1622-1682/83) va escriure un conjunt de textos literaris de caràcter epistolar. Dins aquest corpus, que comprèn una quarantena de composicions, hi ha textos en vers, textos en prosa i també alguns que combinen ambdues formes d’escriptura (prosímetres). Són, en tots els casos, composicions de galanteig amorós amb dames, escrits en un to eminentment jocós i una clara intenció lúdica. A grans trets, podem dir que s’agrupen en tres cicles: el de les Senyores dels Àngels i de Jerusalem, el de Talestris, i un darrer cicle d’epístoles amoroses en vers, encara sense nom específic. Llevat del primer dels cicles, que ha estat estudiat en profunditat –jo mateix vaig fer l’estudi i edició crítica dels 15 textos que el componen–, els altres dos cicles encara no han estat degudament delimitats ni han rebut l’atenció crítica necessària. Només han estat objecte d’una edició, la de la poesia completa de l’autor realitzada per Maria-Mercè Miró l’any 1995, la qual presenta severes mancances ecdòtiques i no conté un estudi crític exhaustiu que faciliti la comprensió i interpretació dels textos. Encara més; no disposa les composicions en l’ordre previst per l’autor, de manera que resulta impossible copsar l’existència dels cicles epistolars, perquè moltes de les seves composicions no apareixen allà on els pertocaria.

Partint d’aquestes premisses, la meva comunicació es proposa centrar l’atenció en la literatura epistolar de Fontanella, amb l’objectiu d’il·luminar diversos aspectes opacs d’aquests textos. En primer lloc presentaré una proposta raonada de delimitació dels tres cicles epistolars i resumiré breument el contingut i les característiques de cadascun d’ells. Això implica, també, una proposta d’ordenació dels textos, que formularé en base a la seva disposició en els principals manuscrits amb obra de Fontanella. Un cop definit l’objecte d’estudi, procediré a analitzar les fonts i models literaris dels quals beuen els textos epistolars fontanellans, per a la qual cosa em caldrà posar-los en relació amb la tradició de la literatura epistolar coetània en llengua catalana, molt minsa, i castellana, força més extensa i amb grans referents com Quevedo i Góngora. Per acabar, miraré d’escatir en quina mesura les epístoles s’han de considerar un conjunt aïllat de la resta del corpus literari fontanellà, i en quina mesura presenten connexions amb d’altres composicions de l’autor, especialment, amb aquelles de caràcter amorós.

La delimitació, descripció i estudi comparatiu dels textos em permetrà, en conclusió, presentar algunes consideracions entorn de la seva vàlua literària, les quals, penso, poden contribuir a la comprensió i a la valoració crítica de l’obra del poeta barceloní.


Paraules clau


Francesc Fontanella; literatura epistolar; barroc; poesia;