, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
«Antoni d’Espona i de Nuix (Vic 1849-1917), traductor de la Commedia»
Josep Llorenç i Blat

Modificada per darrera vegada: 2015-02-12

Resum


L’interès de la comunicació rau en el fet que la traducció d’Antoni d’Espona i de Nuix, de la Commedia, és l’única versió en tercines i en català que no ha estat impresa i que ha romàs oblidada en alguns indrets ara per ara encara parcialment desconeguts. Una proposta de publicació d’aquesta traducció, per raó de la celebració del VIè Centenari de la mort de Dant Alighieri, presentada a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, en sessió de 19 d’agost de 1920, conformada aquell dia pels senyors  Fabra, Segalà, Nicolau, Ruyra i Carner, va acordar de començar l’examen del text manuscrit que se’ls féu arribar. Poc havia transcorregut un any, durant el qual s’havia examinat la dita obra, que la proposta va ser rebutjada ensessió de 19 de maig de 1921, on hi eren els senyors Fabra, Segalà, Nicolau, Ruyra, Griera i Bofill, els quals van assumir que «s’acorda per unanimitat no publicar-la perquè salvant els mereixements que implica una tan àrdua tasca, no té, literàriament, valor d’exemplaritat actual ni representativa del temps de la seva producció.» Ara per ara, només hi ha accés públic a un petit fragment, mecanoscrit, conservat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, sembla que a partir d’una donació anònima d’algú que el va trobar enmig del carrer, després de l’espoliació que va patir la casa Espona abans dels anys ’40.

L’objectiu del treball és, d’una banda, presentar al XVIIè Col·loqui la totalitat de la traducció completa o, si més no, d’aquells fragments que hagin estat recuperats als arxius, biblioteques, hemeroteques o dipòsits documentals dels hereus de la família Espona (prèvia edició crítica a partir d’allò conservat). Aquesta aportació delimitarà, d’altra banda, els trets generals de la traducció que van aconsellar-ne la no edició per l’IEC. Antoni d’Espona i de Nuix mantenia, sembla, una estricta militància conservadora i catòlica àmpliament lligada a l’Esbart de Vic (Jacint Verdaguer, entre d’altres dels fundadors). Els membres de la Secció Filològica que van contradir-ne la publicació tenien, ja se sap, una més que contundent formació lingüística, literària i dantista (Ruyra, Nicolau d’Olwer, Carner van participar destacadament en la celebració del VIè Centenari, amb petites traduccions, conferències i articles periodístics).

La metodologia consistirà, en primer lloc, a localitzar, estudiar i integrar en un text els fragments i les versions existents, cosa que, tot plegat, permetrà l’edició crítica; tot seguit, menant una estratègia comparativa amb les recreacions, traduccions parcials i anotacions sobre la Commedia fetes pels avaluadors de la Secció Filològica, cercar les divergències de criteri amb tan mal resultat post mortemper a l’autor, que no compartia els punts de vista del noucentisme. Evidentment, era massa gran i havia fet tard.

Les conclusions explicaran les causes de la no edició de la Commediad’Espona.

 


Paraules clau


Noucentisme; dantisme; Antoni d'Espona; Commedia