, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
Verbs psicològics catalans. Preeminència sintàctica i semàntica de l'experimentador
Carles Royo i Bieto

Modificada per darrera vegada: 2015-02-25

Resum


Els verbs psicològics se solen classificar en tres tipus: els SubjExp són verbs transitius amb experimentador subjecte i tema objecte (1a); els AcExp són verbs transitius amb experimentador objecte i tema subjecte (1b), i els DatExp són verbs intransitius amb experimentador datiu i tema subjecte (1c). Ara bé, una anàlisi atenta dels verbs psicològics catalans permet ampliar aquesta classificació fins a sis grups de predicats, com a mínim.

(1)

a. SubjExp L’Arnau odia el bacallà.

b. AcExp La Maria sorprèn l’Arnau.

c. DatExp A l’Arnau li agrada la Maria.

d. SubjExp sense tema L’Arnau pateix.

e. Alternants dels AcExp L’Arnau es sorprèn.

    No alternants L’Arnau s’emmurria.

f. Alternants dels DatExp  L’Arnau s’agrada de la Maria. (cf. Rigau 1990)

    No alternants L’Arnau es penedeix d’haver-ho fet.

L’únic cas en què l’experimentador no presenta preeminència semàntica i sintàctica és el dels verbs AcExp. Habitualment, l’experimentador és el participant més prominent de l’escena conceptual que l’oració denota, i queda col·locat a l’inici de l’oració, posició prototípica d’un subjecte. Fins i tot un bon nombre de verbs AcExp presenten un alternant sense un agent o causador, amb canvi d’ordre oracional i preeminència de l’experimentador: segons els diferents autors, pot presentar-se amb acusatiu o amb datiu (A l’Arnau {el/li} sorprèn la conducta de la Maria).

Tenint en compte Dowty (1991) i Cuenca (2005), els papers temàtics es poden concebre com a prototipus més que no pas com a categories definides. L’experimentador es concep habitualment com un (proto-)agent perquè comparteix característiques semàntiques dels agents prototípics i, com a tal, li correspon habitualment la posició de subjecte i la preeminència semàntica i sintàctica dins l’oració

Només quan l’experimentador hagi de «competir» dins l’oració amb un candidat que sigui agent o que sigui un causador no agentiu, quedarà l’experimentador relegat en la preeminència oracional. És el cas de les oracions causatives de canvi d’estat amb verbs AcExp. Aquest fenomen també pot explicar per què oracions no normatives amb acusatiu com les de (2) —en un context agentiu— es puguin trobar en publicacions o per internet i no sonin gaire estranyes a determinats parlants. Fins i tot podem trobar un canvi de règim acusatiu/datiu segons si el context és agentiu o no respectivament (3).

(2)

a. per això fa l’impossible per agradar-les a ella i a la seua mare

b. Elles van rebre el noi amb gran alegria i totes es desfeien per agradar-lo

(3) Hi havia alguna cosa en la lliure Hepburn que no agradava al públic. I ella, en principi, no estava disposada a canviar per agradar-lo

Actualment és un tema de debat lingüístic el règim del verb interessar; fins i tot la doble possibilitat de règim acusatiu/datiu que el DIEC2 recull en un context idèntic pot crear confusió. La comprensió dels mecanismes oracionals de preeminència semàntica i sintàctica pot ser una eina útil a tenir en compte a l’hora per esbrinar el règim adequat d’aquest verb.


Paraules clau


verbs psicològics; règim verbal