##paper.fontSize##: 
La novel•la a l’era de la comunicació digital
Teresa Iribarren Donadeu

Modificada per darrera vegada: 2015-02-16

Resum


Internet i la migració digital de la cultura estan transformant els sistemes literaris. Les actuals formes de creació, de distribució i de lectura es desenquadren cada vegada més de les tradicionals pràctiques culturals lligades a l’edició en paper. Els canvis afecten totes les esferes del sistema: els gèneres s’hibriden, la cadena de producció editorial viu un traumàtic procés de transvasament a la textualitat digital, la disciplina dels estudis literaris tot just inicia l’abordatge de múltiples fenòmens creatius de nova factura alhora que incorpora eines digitals en les seves pràctiques metodològiques, mentre que la Xarxa propicia que entre els protagonistes del gran gir, el lector i l’autor, pugui establir-se un dens entramat comunicatiu, més enllà de l’obra literària.

 

En el nostre treball volem identificar un dels nous fenòmens d’ordre creatiu que, per bé que està emergint amb força, encara ha rebut ben poca atenció hermenèutica. Ens referim a un fenomen que s’està desenrotllant dins de l’arena de la novel·la, el gènere que manté una relació especular més estreta amb la realitat: el tractament temàtic de la nova comunicació digital, en què paraula i imatge estan estretament imbricats.

 

Assajarem de demostrar que la novel·la catalana més recent, per bé que des del punt de vista formal no està experimentant una transformació significativa de resultes de la migració digital del sistema literari, sí que des del punt de vista de la construcció dels personatges i de l’articulació de la trama la nova comunicació digital hi té una preeminència creixent. Sense ànim d’establir un catàleg, aportarem evidències que a hores d’ara ja comptem amb un corpus rellevant de novel·les que s’endinsen de ple en la plasmació, d’una banda, dels canvis que s’estan operant en les noves pràctiques textuals i, de l’altra, de l’íntim vincle que tenim amb els diferents ginys d’escriptura i de lectura, que ens permeten establir noves formes de comunicació que impacten en la nostra esfera intel·lectual i, sobretot, emocional. Fidel al dictat secular de la mimesi, la novel·la reflecteix de manera cada vegada més palmària pràctiques culturals tan esteses com són la pulsió escòpica vers les pantalles, l’afany de publicació de textos i la pràctica del bricolatge de naturalesa multimodal consagrat a la pròpia configuració d’una identitat pública a Internet. Així, les novel·les ens presenten uns personatges enderiats amb l’escriptura digital que habiten uns paisatges que tenen en comú la ubiqüitat de les pantalles.

 

El marc teòric dins del qual inscriurem la nostra reflexió és el de les noves textualitats digitals, en estreta relació amb els estudis sobre la societat de la informació. Des d’aquesta perspectiva teòrica desplegarem una anàlisi hermenèutica d’un corpus molt reduït de novel·les a tall il·lustratiu, com ara Albert Serra (la novel·la, no el cineasta) (2013), d’Albert Forns, L’altra (2014), de Marta Rojals, i Dies de frontera (2014), de Vicenç Pagès Jordà.