, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
La paraula digital i els usos lingüístics escrits
Neus Nogué Serrano

Modificada per darrera vegada: 2015-02-16

Resum


¿Quina influència tenen en la nostra concepció dels usos lingüístics escrits el conjunt de mitjans i medis que encara anomenem noves tecnologies? Des del processadors de textos fins al Twitter, l’Instagram i el Facebook; des del correu electrònic fins al Whatsapp; des de la premsa digital —i totes les possibilitats d’interacció amb i entre els lectors que s’han generat— fins als blogs i webs personals i institucionals.

Entre les múltiples respostes que es deuen poder donar a aquesta pregunta, mirarem de proposar-ne algunes a partir de l’anàlisi de textos produïts en diversos àmbits (col·loquial, acadèmic, editorial, periodístic, comercial…), que tenen en comú l’entorn tecnològic a què ens referíem més amunt. Sens dubte, entre els aspectes positius que ha proporcionat la tecnologia a l’escriptura, hi ha les facilitats per a la comunicació immediata (pública i privada), per a la revisió i la millora dels textos un cop publicats, i per a l’autoedició, i el consegüent abaratiment de costos en la producció de textos de formats senzills. Entre els negatius, i en part com a conseqüència dels anteriors, l’aparició —i a vegades l’assumpció com a “normals”— d’errors verbals (gramaticals i discursius) i multimodals (o com a mínim paralingüístics, tipogràfics) no desitjats en contextos formals. Entremig, un cert grau de col·loquialització dels usos que probablement ve de més lluny i que s’explica també per altres factors, i que cal valorar d’una manera més matisada.

I en el rerefons de tot plegat, una altra pregunta que només el temps i l’evolució dels avenços tecnològics mateixos permetran, potser, respondre: ¿com s’hauran d’adaptar les normes que regulen l’escrit (l’ortografia —accents i altres diacrítics, ela geminada, per exemple—, la normativa gramatical, els criteris vinculats als diferents registres, les convencions tipogràfiques…) a les noves condicions de producció i recepció en què s’insereixen els usos de la paraula digital?


Paraules clau


pragmàtica, lingüística aplicada, normativa, llengua escrita, noves tecnologies, comunicació digital