, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
Pràctiques i discursos sobre les llengües dels estudiants de secundària d’origen immigrat a Castelló de la Plana
Avel·lí Flors Mas

Modificada per darrera vegada: 2015-02-11

Resum


L’arribada de notables contingents de població immigrada durant els primers anys del segle XXI ha modificat substancialment la composició d’escoles i instituts del País Valencià en relació a l’origen cultural i lingüístic de l’alumnat, cosa que ha afegit complexitat al panorama vigent fins aleshores, amb presència d’alumnes catalanoparlants, castellanoparlants i bilingües inicials. En aquest context canviant, la reflexió sobre l’impacte d’aquestes noves migracions en la dinàmica de contacte de llengües o sobre possibles canvis curriculars i organitzatius per a adaptar-se a l’heterogeneïtat creixent de l’alumnat no ha ocupat, segurament, l’espai que haguera pertocat. Tanmateix, ha quedat encara més en segon pla l’anàlisi de les experiències d’aquests xiquets i adolescents en el seu procés d’incorporació lingüística a la societat d’acollida, marcat de manera especial per l’escolarització i per les polítiques lingüístiques que regeixen el sistema educatiu valencià. Aquesta comunicació proposa, doncs, obrir una escletxa en la comprensió dels comportaments lingüístics d’aquests adolescents, actors presents i futurs en l’ecosistema lingüístic valencià contemporani.

Les dades que es presentaran provenen d’un corpus d’entrevistes en grup amb estudiants de 4t d’ESO de sis centres d’ensenyament secundari de Castelló de la Plana i el Grau de Castelló, dutes a terme durant els primers mesos de 2014. La comunicació se centrarà en l’anàlisi de les entrevistes amb participants nascuts a fora de l’Estat, en què destaca la presència de romanesos, marroquins i llatinoamericans (els grups més nombrosos també en el conjunt de la ciutat). Tots els participants han estat escolaritzats a la ciutat, tot i que durant un període de temps variable, alguns en programes d’ensenyament en valencià (PEV) i d’altres en programes d’incorporació progressiva (PIP) (i doncs, presenten graus diferents d’exposició formal a la llengua minoritzada).

Es prendrà com a punt de partida l’anàlisi dels seus discursos, entesos com a maneres de representar aspectes del món social (Fairclough 2003), amb l’objectiu de descriure, en primer lloc, com aquests adolescents interpreten la dinàmica de contacte de llengües català-castellà en la societat d’acollida i el paper que hi juguen les seues llengües primeres; i en segon lloc, com els participants es representen a ells mateixos com a parlants, quan descriuen els seus propis repertoris i pràctiques lingüístiques i es posicionen en relació a aquestes llengües en contacte. Un dels objectius de la comunicació serà l'anàlisi de les connexions entre aquestes pràctiques i discursos en un nivell micro i els elements de context més amplis, fent especial èmfasi en la composició demolingüística dels centres d'ensenyament i de Castelló de la Plana i en els programes d'ensenyament (PEV o PIP) dels quals han pres part els adolescents.

Referències

Fairclough, Norman (2003): Analysing Discourse. Textual analysis for social research. Londres/Nova York: Routledge


Paraules clau


Immigració; política lingüística; adolescents; pràctiques lingüístiques; discurs