, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
Adelaida Ferré i Gomis, folklorista
Laura Villalba Arasa

Modificada per darrera vegada: 2015-02-12

Resum


Les dones accedeixen a folklore en el mateix moment en què accedeixen a l’educació, a la formació i al món cultural. A Catalunya és en les darreres dècades del segle xix i les primeres del segle xx quan comencem a trobar diverses dones que es dediquen a la disciplina folklòrica; a més, a casa nostra s’hi ha de sumar el context històric d’una època de construcció d’un projecte nacional que se serveix del folklore com un dels signes identitaris. A això se li ha d’afegir la tasca duta a terme per Rossend Serra i Pagès (Barcelona 1863 – Barcelona 1929), que va formar un nombrós estol de dones folkloristes. Aquesta tasca va desenvolupar-se amb l’arribada dels primers anys del segle xx i amb el canvi d’orientació del folklore cap a una perspectiva més pedagògica i, per tant, més institucionalitzada.

Hereva d’aquesta nova orientació folklòrica, deixebla del folklorista Serra i Pagès i filla de la burgesia intel·lectual i catalanista dels darrers anys del segle xix i els primers del xx trobem el nom d’Adelaida Ferré i Gomis. A pesar dels seus mèrits en diversos àmbits ha estat una dona poc estudiada en la història en general i encara menys en la seua faceta com a folklorista. Amb motiu justificat, de Ferré només es conserven els materials que va entregar a Rossend Serra i Pagès, els que —possiblement gràcies a ell— va anar publicant en revistes i els que posteriorment van passar a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Els materials de folklore que Adelaida Ferré va recollir —uns 1.500 documents— i els articles i estudis que va fer es troben repartits, bàsicament, entre les pàgines de publicacions catalanes del primer terç del segle xx, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona —tant en el Fons Personal Rossend Serra i Pagès com en el Fons Sara Llorens i Carreras— i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. De tot el folklore que va recollir destaquen, quantitativament l’oracioner, l’enigmística, la cançonística i la rondallística.

L’objectiu d’aquesta comunicació és donar a conèixer la figura d’Adelaida Ferré i Gomis en el camp del folklore alhora que reivindicar-ne la faena. Així, després de fer un repàs pel perfil biogràfic de la folklorista, és necessari resseguir el seu interessant perfil folklòric: des dels inicis, com a alumna de folklore a l’Escola d’Institutrius i Altres Carreres per a la Dona fins a la seua eclosió com a folklorista. A partir d’aquí cal donar conèixer els materials que va recollir a partir de 1904 i, de manera manera força regular, durant aproximadament una dècada. 


Paraules clau


Ferré; folklore