, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
La transmissió lingüística intergeneracional a Castelló de la Plana i la Franja. Una anàlisi comparada.
Natxo Sorolla, Avel·lí Flors Mas

Modificada per darrera vegada: 2015-02-11

Resum


L’anàlisi de la transmissió intergeneracional de les llengües ha ocupat, històricament, una posició central en l’estudi de l’evolució del contacte de llengües en societats bi- i multilingües (Fishman 1991, 2001), com ho són la castellonenca i franjolina de l’inici del segle XXI. En aquest marc, el cas del català havia estat considerat una excepció entre les llengües europees minoritzades, a causa del notable manteniment de la transmissió intergeneracional de la llengua (Woolard 1992: 23; Vila 2008; Sorolla 2012). Amb tot, diferents recerques han assenyalat l’existència de processos avançats de trencament de la transmissió en les zones perifèriques del domini, com ara Alacant (Montoya 1996), Guardamar (Mas 2011), la Catalunya del Nord (Baylac-Ferrer 2009) o l’Alguer (Chessa 2012).

Per als casos que ens ocupen, al País Valencià es produeix un contrast significatiu entre, d’una banda, ciutats mitjanes i zones rurals, amb manteniment de la transmissió del català i fins i tot una certa atracció de nous parlants (Fabà i Montoya 2012); i de l’altra les quatre principals àrees urbanes (València, Alacant, Elx i Castelló), amb processos més o menys avançats de trencament de la transmissió (Montoya i Mas 2011, Forner 2009, Querol 2008). En el cas de la Franja, tot i que les recerques demolingüístiques en població adulta no han detectat un trencament de la transmissió intergeneracional del català (Sorolla 2005), sí que s’ha detectat un important debilitament en la norma d’ús del català entre catalanoparlants en la població jove, que afavoreix una incorporació significativa del castellà a les relacions endogrupals (Sorolla 2014). Aquesta comunicació es proposa, precisament, connectar les anàlisis ressenyades en primer lloc (centrades en les generacions nascudes al llarg del segle XX) amb l’estudi de les generacions més joves, per a radiografiar l’evolució de la transmissió i tractar d’entendre com hi impacten les canviants condicions econòmiques i sociolingüístiques d’una societat en trànsit cap a la modernitat tardana (Heller i Duchêne 2012).

Així doncs, la comunicació se centrarà en la transmissió de les llengües a la generació nascuda en la segona meitat dels 90. Els informants són estudiants de secundària de Castelló de la Plana i de les comarques més poblades de la Franja (Baix Cinca i la Llitera), respectivament, i l’estudi s’emmarca en el projecte RESOL (Comajoan et al. 2013). L’anàlisi se centrarà en els usos lingüístics familiars declarats pels (pre)adolescents enquestats, i s’hi tindran en compte les seues llengües inicials, els usos lingüístics amb progenitors i germans, així com la llengua inicial dels progenitors i la llengua usada entre ells. També s’incorporarà a l’anàlisi altres variables associades amb els usos familiars, com ara els coneixements i la confiança lingüística, els usos en les xarxes socials de companys de classe i amics, les actituds lingüístiques o l’origen geogràfic familiar.


Paraules clau


tranmissió intergeneracional; substitució lingüística