##paper.fontSize##: 
Les tries lingüístiques a la Franja des de tres perspectives d’anàlisi de xarxes: les interaccions, les tríades i els rols
Natxo Sorolla

Modificada per darrera vegada: 2015-02-11

Resum


Tradicionalment, la sociologia de la llengua ha analitzat les tries lingüístiques a partir dels atributs dels individus, tals com els sociodemogràfics, les competències lingüístiques i les actituds. La nostra proposta situa les interaccions socials en el centre del fenomen comunicatiu, perquè la comunicació no només requereix d’un emissor, si no també d’un receptor. Aquesta proposta entronca amb la recerca sociolingüística que incorpora l’anàlisi de xarxes socials, ja siga en l’estudi de processos de substitució lingüística (Gal, 1979), del comportament sociolingüístic de les comunitats immigrades (Li, 1994) o en l’estudi variacionista (Milroy, 1987), que molt recentment ha incorporat les oportunitats metodològiques desenvolupades en l’anàlisi de xarxes (Bartoo, 2010; Gallagher, 2012).

En la nostra recerca, amb 245 alumnes de diferents poblacions de la Franja, hem detectat un punt d’inflexió en l’hegemonia del català com a llengua col·loquial. Així, s’ha passat d’una societat plenament catalanoparlant en la quotidianitat (Sorolla Vidal, 2005, 2014a) a una situació en què el castellà disputa al català el paper de llengua endogrupal entre catalanoparlants (Sorolla Vidal, 2014b).

En la nostra investigació proposem i comparem tres perspectives d’anàlisi de les tries lingüístiques d’aquests alumnes, per tal d’ataüllar els avantatges i inconvenients que s’associen amb cadascuna d’elles:

-          L’anàlisi centrat en les interaccions, que permet definir quins dels atributs de l’emissor i el receptor són els que permeten que la relació entre dos individus siga en català o en castellà, o fins i tot, que la pròpia relació existisca (Lusher, Koskinen, & Robins, 2012).

-          L’anàlisi centrat en les tríades d’actors, que permet l’anàlisi de la convergència i la divergència lingüística en les configuracions de tres persones, de màxim interès en l’anàlisi estructural.

-          L’anàlisi dels rols sociolingüístics, que observa les tries lingüístiques en el seu context cultural i permet desxifrar les normes sociolingüístiques socialment compartides (Doreian & Mrvar, 2009; Nooy, Mrvar, & Batagelj, 2005, p. 257; Sorolla Vidal, 2014b).