##paper.fontSize##: 
La retòrica de la ironia en la narrativa femenina del període d’entreguerres
Dolors Madrenas, Joan M. Ribera Llopis

Modificada per darrera vegada: 2015-02-12

Resum


La promoció d’escriptores dels anys 20 i 30 suposa, qualitativament i quantitativa, una fita en la incorporació de la dona en la vida literària. Sobretot narradores, però també poetes, dramaturgues i articulistes, l’atenció a la seva obra ens documenta tant els nivells d’aquell accés sòciocultural com els signes d’una escriptura de gènere i els models literaris atesos.

Havent estudiat en col·laboracions precedents (2002a,b,c, 2003, 2004, 2008, 2009, 2011, 2012, 2013, 2014) diversos aspectes del perfil i de la producció de Carme Monturiol (1893-1966), Aurora Bertrana (1899-1974), Anna Murià (1904-2002), M.Teresa Vernet (1907-1974), Mercè Rodoreda (1908-1983), Rosa M. Arquimbau (1910-1992), Elvira A. Lewi (1910-s.d)…, en aquesta ocasió abordarem els indicis / recursos d’ironia que, d’acord amb les pautes de la narrativa d’entreguerres, projecten sobre temes, protagonistes i llenguatge configuradors dels seu corpus generacional.