, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
La narrativa fantàstica de Joan Santamaria
Toni Maestre Brotons

Modificada per darrera vegada: 2015-02-12

Resum


En la literatura catalana, el gènere fantàstic està fortament associat al conte, un aspecte que revela el caràcter subsidiari tant de la fantasia com de la narrativa breu. Sovint, en referir-nos a la literatura fantàstica catalana, els noms convocats són Calders, Pedrolo, Perucho, Sarsanedas, Rodoreda i, darrerament, Sánchez Piñol. Tanmateix, hi ha autors que cultiven el gènere des de finals del segle XIX, si bé no de manera especialitzada per raons diverses ja apuntades per Víctor Martínez-Gil, com ara la influència del Noucentisme en la concepció d’una literatura basada en un cànon burgès que afavoreix el realisme en detriment de la fantasia o la precarietat del mercat editorial català, entre altres. De fet, Joan Santamaria, en el pròleg a la segona edició de les seues Narracions extraordinàries (1938), indica la novetat que suposa el llibre en la literatura catalana, com també les crítiques rebudes relacionades amb la “moral” i els “bons costums”, en contrast amb l’èxit de públic lector. De tota manera, abans d’aquest escriptor, altres com Raimon Casellas o Maria de Bell-Lloch introdueixen l’element fantàstic en algunes narracions, i més endavant el segueixen E. Martínez Ferrando o Cèsar A. Jordana. Aquests últims escriuen narracions fantàstiques alhora que es publiquen traduccions dels principals escriptors del gènere en anglès i francès.

En aquesta comunicació, pretenc analitzar els elements de la narrativa gòtica presents en les Narracions extraordinàries de Joan Santamaria, unes històries clarament influïdes per Edgar A. Poe, publicades en quatre reculls de 1915 a 1922 i que posteriorment va reeditar en 1938. Així, es tracta de rescatar de l’oblit un autor que emmarca nítidament les seues narracions en la tradició del gènere, com també contribuir a esbossar una línia evolutiva de la fantasia en la literatura catalana.


Paraules clau


literatura fantàstica; gènere gòtic; narrativa breu; Joan Santamaria