##paper.fontSize##: 
LA REVERSIBILITAT LINGÜÍSTICA DEL VALENCIÀ: UN ESTUDI DE CAS A LA VALLDIGNA
Àngela Lahosa Enguix

Modificada per darrera vegada: 2015-02-11

Resum


En aquest treball es proposa l’anàlisi de 10 famílies nouvingudes a Tavernes de la Valldigna (la Safor, València) en què la transmissió de la llengua ha estat en direcció inversa, és a dir, de fills a pares. Aquest estudi s’ha fet a partir d’una anàlisi qualitativa (Olabanuega, 2012) i d’una mostra que, si bé no pretén aportar dades estadístiques, dóna compte de la realitat sociolingüística de la localitat.

Al País Valencià, concretament a la comarca de la Safor, la transmissió intergeneracional del valencià ha estat clau per al manteniment de la llengua: malgrat l’augment dels índexs de castellanització a partir de la postguerra, el nombre de valencianoparlants continua sent superior al dels castellanoparlants (Fabà & Montoya, 2012).

Dintre d’aquesta comarca, cal fer menció especial a la Valldigna, subcomarca de què forma part Tavernes de la Valldigna. Es tracta, però, d’una territori en què, tot i les elevades taxes de població immigrant, els índexs de valencianoparlants han augmentat. Ara bé, la diferència, en aquest cas, rau en la forma en què ha tingut lloc aquesta transferència: de fills a pares.

Així doncs, no es parla de “revernacularització” ni de “recuperació” en el sentit més estricte sinó més aviat d’una “reversibilitat lingüística” de la introducció de la llengua (Fishman, 2001), propiciada per les particularitats de l’ambient i del context sociolingüístic en què viuen. Aquest fenomen també ocorre en altres llengües, com és l’irlandès: tot i que les escoles són totes en irlandès, els pares dels alumnes fan l’esforç i aprenen la llengua per a parlar amb els fills (Harris, 2006).

A la Valldigna, l’escolarització dels fills en valencià i l’atracció de la llengua de la zona n’han afavorit l’aprenentatge i, cada vegada, són més les famílies que deixen la seua L1 de banda per a donar un lloc prioritari a l’aprenentatge i ús del valencià, tant dins com fora de la llar.

 


Referències bibliogràfiques

 

DÍAZ DE RADA, Vidal (2005) Manual de trabajo de campo en la encuesta. Madrid, CIS

Fabà, Albert & MONTOYA, Brauli. La transmissió lingüística intergeneracional del català al País Valencià. Una perspectiva territorial. Caplletra. Revista Internacional de Filologia [en línia], 2012,, Núm. 53 , p. 211-231. (http://www.raco.cat/index.php/Caplletra/article/view/267984) [Consulta: 17-01-15]

FISHMAN, Joshua A. (2001), Can Threatened Languages be Saved? Reversing Language Shift, Revisited: A 21st Perspective. Clevedon: Multilingual Matters

HARRIS, John et al. (2006), Irish in Primary Schools: Long- Term National Trends in Achievement. Dublín, Tha Stationary Office

RUIZ OLABANUEGA, José Ignacio (2012), Teoría y práctica de la investigación cualitativa, Bilbao, Universidad de Deusto

MONTOYA, Brauli (2011), La transmissió familiar del valencià, València, AVL