, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
ADOLF PIZCUETA I LA INNOVACIÓ DE LA LITERATURA CATALANA AL PAÃS VALENCIÀ (1927-1931)
Santi Vallés Casanoves

Modificada per darrera vegada: 2015-02-12

Resum


A l’octubre de 1927, deu mesos després de la publicació de La Gaceta Literaria (1927-1932), apareixia a València el primer número de la revista Taula de Lletres Valencianes (1927-1930), una publicació que en plena dictadura de Primo de Rivera es convertia en un espai de reflexió per a les arts i les lletres, i en una oportunitat per a la difusió de les avantguardes. Escriptors, pintors i periodistes participen en una revista que aspira a renovar de daltabaix la vida cultural valenciana. Entre aquest grup de poetes i artistes, hi destaca Adolf Pizcueta, una rara avis, un home d'acció, un polític, un intel·lectual, que, des de la discreció i el treball callat, va ser determinant perquè aquesta publicació arribara a tindre la importància que va assolir. Primer, com a col·laborador i redactor, i, després, com a director durant gran part de la vida de la revista, Pizcueta va ser un dels responsables que Taula es convertira en punta de llança del valencianisme cultural i polític del moment.

Com a continuador de la tasca de direcció encetada pel poeta Enric Navarro, Pizcueta va saber confegir a Taula el seu caràcter d'avançada tant pel que fa a les noves tendències literàries com pel que respecta a la campanya de conscienciació que des de les seues pàgines va portar endavant en favor de la normativa lingüística i en contra del caos ortogràfic al qual es veien abocats aleshores editorials i publicacions periòdiques. No debades, Pizcueta fou l'autor de la crida "Als escriptors valencians i a les publicacions valencianes", l'editorial publicat en les pàgines de Taula al juliol de 1930 que marca, sens dubte, l'inici d'un procés de codificació lingüística que havia de materialitzar-se, dos anys després, en les Normes de Castelló de desembre de 1932. Un acord que fou possible gràcies, en gran part, a la iniciativa i el tarannà d'una personalitat que com la d'Adolf Pizcueta contribuí, durant les acaballes dels anys vint i els primers anys de la dècada dels trenta, a fer realitat la major part d’iniciatives adreçades a renovar el panorama cultural valencià.

Tant per la seua capacitat d’organització com pels articles que publicà, Pizcueta és una peça clau no sols per a explicar el procés de modernització de la literatura valenciana i en valencià (amb la seua implicació en iniciatives com ara Nostra Novel·la o en el debat a l'entorn d'una renovació del teatre valencià), sinó també per a entendre la seua influència en la consolidació de projectes editorials com ara L'Estel (1928-1936). Gràcies al suport econòmic de personalitats del món de l'empresa com ara Ignasi Villalonga o Joaquim Reig, Pizcueta és l'artífex d'un projecte que des de les seues primeres novetats editorials es converteix en el referent del valencianisme cultural i polític dels anys de República. Dos exemples clars d'aquesta voluntat renovadora i modernitzadora de L'Estel són, precisament, el llibre amb què es donà a conéixer en 1928, L'espill a trossos, de Francesc Almela i Vives, i l'antologia La poesia valenciana en 1930.


Paraules clau


Adolf Pizcueta; Taula de Lletres Valencianes; L'Estel