##paper.fontSize##: 
DE COM LA MÚSICA ES FA PARAULES. LA MÚSICA EN LA POESIA DE MÀRIUS TORRES
irene klein fariza

Modificada per darrera vegada: 2015-02-12

Resum


La nostra recerca se centra en la relació de la poesia de Màrius Torres amb la música, com un dels temes fonamentals d’aquesta, anunciat i repetit pels diferents investigadors i artistes que s’han apropat a la seua obra, com Mercè Boixareu (1968), Margarida Prats (1986) o Pau Casals, que «en escoltar els seus poemes durant els freds més durs de l’exili, reconeixia en ells la mètrica de Bach, i la de Mozart, i la de Beethoven» (Joaquim Rabaseda 2010: 69).

Seguim, per a aquest propòsit, una metodologia d’anàlisi del discurs, revisant, això sí, les influències que va tindre la música en la vida del poeta. Prenem com a corpus la poesia de Màrius Torres que està relacionada amb la música. En aquest sentit, avancem que un 35,6% de la seua obra poètica està relacionada amb la música, la qual es pot dividir en poemes amb títol i contingut musical, poemes amb contingut musical i poemes amb una forma musical al títol, però sense contingut musical.

El treball, però, no es limita a copsar el contingut musical, sinó que també estableix les connexions formals, estructurals, retòriques i estètiques de dues arts intrínsecament relacionades entre si. D’aquesta manera, demostrem la materialització de la concepció que Màrius Torres tenia de la música, lligada a la poesia des del seu fonament, com a composició artística que necessita una elaboració formal i com a exercici d’aprofundiment interior i d’enriquiment espiritual.

 

BIBLIOGRAFIA

Boixareu, Mercè (1968), Vida i obra de Màrius Torres, Barcelona, Editorial Selecta.

Prats, Margarida (1986), Màrius Torres: l’home i el poeta, Barcelona, Edicions del Mall.

Rabaseda i Matas, Joaquim (2010), «I abans del poema, una música» L’Avenç 253, p.68-69.