##paper.fontSize##: 
El català a l'època de la Guerra de Successió
Kálmán Faluba

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


Amb ocasió del tercer centenari, Barcino ha publicat unes Cròniques del setge de Barcelona de 1713-1714, cinc dietaris manuscrits, editats amb el rigor filològic de Els nostres clàssics. Els dietaris reflecteixen el català barceloní del moment, escrit sense pretensions literàries: utilitzant-los com a corpus, podrem formar-nos idea de certes peculiaritats morfosintàctiques (trets de la conjugació, com ara són les formes del subjuntiu present o la freqüència relativa del perfet simple i el perifràstic; variants fonètiques de l’article i dels pronoms febles; formes i usos dels possessius; etc.), com també del grau de penetració i adaptació dels castellanismes. Comparant el testimoniatge d’aquest corpus barceloní amb el d’unes cartes que el militar austriacista lleidatà Antoni Desvalls, Marquès del Poal, enviava a la Barcelona assetjada (cartes conservades a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona) podem treure conclusions sobre la dialectalització del català, suposadament accelerada al llarg de l’època del Barroc. Conclusions que, en el millor dels casos, confirmaran, matisaran o fins rectificaran el que diuen sobre el català del període 1610-1715 Antoni Ferrando Francés i Miquel Nicolás Amorós en la seva Història de la llengua catalana: “Aquests canvis són particularment notables al català central, que així comença a marcar unes diferències més grans amb les altres variants de la llengua. Tanmateix, els canvis més cridaners d’aquesta època són les interferències lèxiques i sintàctiques, com a conseqüència de la pressió oral (predicació, teatre) i escrita (llibre imprès) del castellà.” (2005, pàg. 257)