, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
Entre la subjectivitat i la intersubjectivitat. El verb témer entre els s. XVI-XVIII
Jordi Manuel Antolí Martínez

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


El significat prototípic del verb català témer és: ‘[Algú, un animal]1 sentir temor1 de [algú, un animal, una cosa, una acció, un esdeveniment]2’ (DDLC, s.v. temer, 1a), amb l’estructura [N1 V N2]; a més, en català contemporani –com en espanyol, portuguès i italià– es coneix un altre significat del verb en què no s’expressa –sols– una afectació anímica, sinó que es fa la predicció d’alguna cosa que és percebuda com a perjudicial: ‘[Algú]1 considerar com a possible [una cosa negativa]2’ (DDLC, s.v. témer).

D’aquesta manera, el verb esdevé un marcador evidencial d’inferència (d’acord amb la tipologia establida per Willett 1988, 57). En un treball anterior (Antolí, en premsa), hem descrit el procés de canvi que dóna lloc al s. XV a aquest valor inferencial i l’hem identificat amb la tendència de la subjectivació, descrita per Traugott i Dasher (2010). En una fase postconstruccional (seguint els estadis definits per Traugott i Trousdale 2013), constatem com aquest nou significat evidencial fa possible el sorgiment d’usos pragmàtics innovadors i, en concret, testimoniem l’ús del verb amb un valor de cortesia (del tipus «em temo que abusem del teu descans», pres del DDLC, s.v. témer, 5). Trobem els primers exemples d’aquest ús innovador als s. XV i XVI.

La intenció d’aquesta comunicació és descriure el procés de canvi semàntic pel qual partint de l’ús inferencial de témer es desenvoluparà, en català modern, el valor de cortesia. Proposem que aquest valor innovador és fruit d’una estratègia discursiva que entra dins de la categoria de la intersubjectivitat, «the way in which natural languages [...] provide for the locutionary agent’s expression of his or her awareness of the addressee’s attitudes and beliefs, most especially their “face” or “self-image”» (Traugott i Dasher 2010).

A l’hora fer aquest estudi, analitzarem un conjunt d’exemples del verb témer recuperats al Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Antic (CIGCA) i del Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Modern que seran interpretats mitjançant les eines teòriques de què ens forneix la Lingüística Cognitiva i la Gramàtica de Construccions basada en l’ús d’acord amb la proposta de Traugott i Trousdale (2013) i la Invited Inferencing Theory of Semantic Change (TCSII) de Traugott (2012).

 

Bibliografia citada

Antolí-Martínez, J. M. “El sorgiment d’un evidencial d’inferència en català medieval. El verb témer entre els segles XIII i XV.” En premsa.

DDLC = Rafel, J. dir. Diccionari descriptiu de la llengua catalana. Institut Estudis Catalans. http://dcc.iec.cat/ddlc/index.asp

Traugott, E. C. “Revisiting subjectification and intersubjectification.” En K. Davidse, L. Vandelanotte & H. Cuyckens eds. Subjectification, Intersubjectification and Grammaticalization. Berlín/New York: De Gruyter Mouton, 2010. 29-70.

–––. “Pragmatics and language change.” En K. Allan & K. Jaszczolt eds. The Cambridge Handbook of Pragmatics. Cambridge: Cambridge University Press, 2012. 549-565.

Traugott, E. & G. Trousdale. Constructionalization and Constructional Changes. Oxford: Oxford University Press, 2013.

Willett, T. “A cross-linguistic survey of the grammaticalization of evidentiality.” Studies in Language 12-1 (1988): 51-97. 

Paraules clau


subjectivitat, intersubjectivitat, verb "témer", català modern, gramàtica de construccions