##paper.fontSize##: 
Solitud: una novel·la de terror?
Dèlia Ribas Pedrol

Modificada per darrera vegada: 2015-02-12

Resum


El text de Víctor Català ha estat sempre una font inesgotable d’anàlisi pels estudiosos que volien trobar-hi lectures simbòliques i psicològiques, emparant-se habitualment en el marc de la novel·la modernista rural, i d’ençà dels anys 80-90 la crítica que treballa des dels estudis de gènere hi ha obert encara noves vies d’accés. Fa l’efecte, doncs, que la novel·la respon favorablement a tots aquests intents i no cessa de fugir-ne alhora, oferint sempre noves alternatives.

Sense desestimar cap de les lectures prèvies, la meva intenció és aplicar al text una llum diferent: analitzar amb deteniment tot allò que comparteix amb la literatura gòtica, fantàstica i de terror del segle XIX, com per exemple el tema recurrent del doble, la tensió sublim de la muntanya, l’espectralització de l’altre i la naturalesa com una força hostil que agredeix els individus.