, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
L’expressió del temps transcorregut a l’edat mitjana. Construccions temporals existencials en el català del segle XV
Josep Martines Peres

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


La representació conceptual del temps i els recursos per a expressar-la han estat un focus d’interès per a l’estudi lingüístic. Poden ser ben diferents d’unes llengües a unes altres i, a més, poden experimentar variacions i canvis notables dins una mateixa llengua al llarg del temps. La documentació mostra que no eren conegudes en els textos medievals les construccions existencials temporals amb el verb fer, un dels recursos més freqüents del català contemporani per a l’expressió de «the setting or location of a temporal value on scale of temporal magnitude» (Rigau 2001): «L’havia vista feia tres dies», «Fa molt de temps que viu a València». En canvi, eren freqüents a l’època medieval construccions semblants amb els verbs haver i ésser, ara reservades a l’àmbit fraseològic, o altres recursos encara poc atesos pels estudis diacrònics.

Aquesta comunicació pretén de descriure les construccions existencials temporals més freqüents en els textos medievals, particularment amb el verb haver. Tot i l’orientació diacrònica de la recerca, posarem una atenció especial sobre l’època clàssica (s. xv), període de trànsit vers l’edat moderna en el qual l’experiència ensenya que sovint comencen a entrellucar-se canvis que no arribaran a generalitzar-se fins als segles posteriors. Aquesta descripció se centrarà en els trets sintàctics, semàntics i pragmàtics d’aquests construccions temporals i del canvi i la variació que poden mostrar al llarg del temps, del tipus del textos i de les situacions comunicatives.

Es prendran com a referència els estudis ja duts a terme sobre aquesta mena de construccions en el català (quasi exclusivament centrats en la situació contemporània) i en les altres llengües romàniques, els usos i l’evolució de les quals caldrà atendre contrastivament (cf., entre altres, Porto 1983, Díez 1999, Sáez 1990, Ramos 2000 i 2001, Rigau 2001, Solà Pujols 2002, Móia & Alves 2004, Móia 2006 i 2011, Ruiz 2007, Rigau & Fernández-Soriano 2009). Aprofitarem els materials que ens ofereixen els corpus textuals (Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Antic (CIGCA), Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA) i Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Modern); atès el caràcter onomasiològic d’aquest estudi, també es recorrerà al despullament manual dels textos.