, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
Italians contra catalans? Rerefons dantesc i circumstàncies històriques d'un episodi de "Curial e Güelfa"
Abel Soler Molina

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


L’anònim autor de la novel·la cavalleresca Curial e Güelfa, que escriu en un català fluït, manifesta conéixer la geografia i la llengua italianes, com si haguera viscut molt de temps a Itàlia (segons Cesáreo Calvo). Quant a les fonts literàries, és un lector de la Commedia de Dante (i dels commenti de Benvenuto da Imola i Pietro Alighieri); del Decameron i el Filocolo de Boccaccio, i potser també les lletres de Petrarca. Així mateix, l’Anònim aprofita l’episodi (capítols I.31-I.45) d’un torneig entre catalans (recolzats pel llombard Curial) i “italians” (liderats pel napolità Boca de Far), per a confutar el tòpic dantesc de l’avara povertà de Catalogna (Paradiso VIII, 77). Hi dignifica la figura dels combatents del principat de Catalunya i n’humilia els rivals; de la mateixa manera que en el torneig de Melú exaltarà la noblesa dels ricoshombres d’Aragó.

Si els noms dels catalans (Dalmau i Roger d’Oluge, Ponç d’Orcau) remeten a donzells de tercera fila, els dels italians (Gerardo de Perúgia, Federico de Venosa, Salonés de Verona) responen a combinacions de noms de grans condottieri enfrontats al voltant dels anys 1435-1447 amb els interessos comuns de la Corona d’Aragó i del ducat de Milà: Gerardo Dandolo i Piccinino da Perugia; Federico da Montefeltro i Sergianni, I duc de Venosa; Francesco Sforza i el Gattamelata, herois de la campanya del Salonese i Verona. Pel que fa al cavaller napolità i patge del rei Alfons, Pietro Bocca di Faro (Pere Boca de Far, en documents catalans), se’l relaciona amb un episodi de rivalitat amorosa –i intent d’assassinat– entre un magnat catalano de la cort de Nàpols i un gran noble napolità de la mateixa cort, que traí la confiança del rei.

En conclusió, es pot deduir que l’Anònim no sols coneix la llengua i la literatura italianes, sinó que aprofita la ficció literària per a establir un diàleg amb una realitat històrica de la dècada del 1440: la rivalitat existent a Itàlia entre els condottieri italians i alguns “traïdors” napolitans (representats per la figura negativa de Boca de Far), i els catalani que dominaven a la cort de Nàpols i que aspiraven a aconseguir l’hegemonia política sobre Itàlia de la mà del Magnànim. La cronologia ens acosta cap a l’any 1447, quan l’exèrcit del rei avançava sobre la Toscana i la Corona d’Aragó aspirava a ser “senyora de Milà.”

Paraules clau


Curial e Güelfa; Boca de Far; Dante