##paper.fontSize##: 
Normativa sintàctica i informatius televisius: les corresponsalies
Elga Cremades Cortiella, Marina Antònia Puigròs Caldentey

Modificada per darrera vegada: 2015-02-16

Resum


És sabut que una de les fases de qualsevol procés de planificació lingüística és, segons el model d’Einar Haugen (1983), la implementació —vehiculació o, en termes de Lamuela (1994), realització. Aquesta fase inclou tant un procés de difusió de la normativa codificada entre els principals agents «estandarditzadors» (administració, ensenyament, mitjans de comunicació) com un procés d’anàlisi del grau d’assimilació i d’acceptació d’aquesta normativa.

Recentment, diversos estudis —impulsats sobretot per Avalnorm, grup de recerca dirigit per Joan Costa Carreras— han posat de manifest la necessitat d’avaluar el grau d’implantació de la normativa en el cas del català, en tots els àmbits i en tots els nivells lingüístics. En aquest sentit, Ginebra (en premsa) destaca que, almenys fins fa relativament poc temps, «no hi ha[via] hagut pròpiament recerca en avaluació de la implantació de la normativa sintàctica», si bé és cert que diversos treballs aporten dades relacionades amb aquesta qüestió. I per posar remei a aquesta mancança cal aprofundir en l’anàlisi del discurs de l’administració, l’ensenyament i els mitjans de comunicació.

Això és, precisament, el que pretenem amb el treball que presentem, mitjançant el qual estudiem el grau d’assimilació d’alguns punts conflictius de la normativa sintàctica en un tipus de discurs formal dels mitjans audiovisuals —que, al cap i a la fi, constitueixen un dels referents principals per a la configuració de qualsevol estàndard. Menys controlat que el de l’eix central dels informatius però d’un grau de formalitat superior al dels programes d’entreteniment, ens centrem en el discurs de les corresponsalies dels serveis informatius de TV3, que considerem un bon punt de partida per observar si la normativa sintàctica s’assimila. Concretament, focalitzem l’atenció en alguns dels trets que, segons Ginebra (en premsa) presenten més dificultats d’implantació, entre els quals destaquen el canvi i caiguda de preposicions, la perífrasi d’obligació haver de + infinitiu, l’expressió de l’abstracció, el complement directe amb preposició, el règim de certs verbs o l’ús d’algunes preposicions.

Aquest estudi, doncs, té com a objectiu principal oferir una panoràmica descriptiva del grau d’assimilació de la normativa sintàctica en un tipus de discurs dels mitjans audiovisuals, un discurs que pot servir de primer indicador per observar el grau d’implantació de la normativa sintàctica en la nostra comunitat lingüística.