##paper.fontSize##: 
El procés d’elaboració de la Vida de sanct Honofre (València, pp. s. XVI)
Vicent Josep Escartí Soriano

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


La Vida de sanct Honofre editada a València a pp. de XVI és una breu hagiografia anònima que, si ens fixem en les seues parts –diferenciades per estil i per les fonts emprades, a més dels temes centrals- , ens permet veure’n l’estructura i el procés de construcció d’un text hagiogràfic. De fet, a la Vida de sanct Honofre hi ha cinc o sis parts que corresponen a diferents estadis de la seua composició i que ens aporten clarament dades sobre la filiació de cadascuna d’elles. Així, el nucli originari de la Vida onofrina seria la versió elaborada per Pafnuci a segle IV o principis del V, que seria redactada en grec i traduïda posteriorment al llatí, i on es conté la vida del sant i, més breument, la d’altres homes eremites del desert. També degueren afegir-se els fragments de la invenció del cos sant i el seu trasllat a Bohèmia. Aquesta part, clarament imbuïda de l’esperit de les croades, i que mostra la gran passió d’aquells anys per les relíquies, segurament va ser afegida als segles XII o XIII. En algun moment inconcret, aquest text degué arribar a Itàlia i, després, seria reelaborat, amb els afegits d’alguns episodis sobre la devoció a sant Onofre en les terres norditalianes, on s’“imagina”, a més, una vida anterior a la de l’eremitisme i on Onofre se’ns presenta, primer, com a príncep, i, després, com a rei d’Hongria, títol al qual renunciaria per dedicar-se a la vida eremítica. El traductor català hauria begut des del llatí o des de l’italià, d’alguna versió de les Vitae Patrum o de l’obra de Domenico Cavalca, a l’hora de treballar la Vida de sant Onofre, com sembla deduir-se d’alguns fragments. Aquest traductor degué incorporar també un miracle esdevingut a Barcelona, que es conserva també, en una versió manuscrita de la Vida, encomanat pel rei Martí.  Finalment, en l’edició valenciana, claríssimament descendent del manuscrit esmentat, s’adjuntaran alguns miracles locals i un parell més, ubicats respectivament a Girona i a Montpeller, que clouen, així, el periple d’aquesta versió del text que es presenta com a suposadament biogràfic –de la vida terrenal i de la que, des de l’altre món, encara, protagonitza el sant-, i que es tanca amb una oració que sense dubte estava destinada a fomentar que els fidels s’aclamassen al sant ermità, mostrant, així, el procés de construcció de l’hagiografia onofrina que va circular per les nostres terres.