, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
El procés d’elaboració de la Vida de sanct Honofre (València, pp. s. XVI)
Vicent Josep Escartí Soriano

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


La Vida de sanct Honofre editada a València a pp. de XVI és una breu hagiografia anònima que, si ens fixem en les seues parts –diferenciades per estil i per les fonts emprades, a més dels temes centrals- , ens permet veure’n l’estructura i el procés de construcció d’un text hagiogràfic. De fet, a la Vida de sanct Honofre hi ha cinc o sis parts que corresponen a diferents estadis de la seua composició i que ens aporten clarament dades sobre la filiació de cadascuna d’elles. Així, el nucli originari de la Vida onofrina seria la versió elaborada per Pafnuci a segle IV o principis del V, que seria redactada en grec i traduïda posteriorment al llatí, i on es conté la vida del sant i, més breument, la d’altres homes eremites del desert. També degueren afegir-se els fragments de la invenció del cos sant i el seu trasllat a Bohèmia. Aquesta part, clarament imbuïda de l’esperit de les croades, i que mostra la gran passió d’aquells anys per les relíquies, segurament va ser afegida als segles XII o XIII. En algun moment inconcret, aquest text degué arribar a Itàlia i, després, seria reelaborat, amb els afegits d’alguns episodis sobre la devoció a sant Onofre en les terres norditalianes, on s’“imagina”, a més, una vida anterior a la de l’eremitisme i on Onofre se’ns presenta, primer, com a príncep, i, després, com a rei d’Hongria, títol al qual renunciaria per dedicar-se a la vida eremítica. El traductor català hauria begut des del llatí o des de l’italià, d’alguna versió de les Vitae Patrum o de l’obra de Domenico Cavalca, a l’hora de treballar la Vida de sant Onofre, com sembla deduir-se d’alguns fragments. Aquest traductor degué incorporar també un miracle esdevingut a Barcelona, que es conserva també, en una versió manuscrita de la Vida, encomanat pel rei Martí.  Finalment, en l’edició valenciana, claríssimament descendent del manuscrit esmentat, s’adjuntaran alguns miracles locals i un parell més, ubicats respectivament a Girona i a Montpeller, que clouen, així, el periple d’aquesta versió del text que es presenta com a suposadament biogràfic –de la vida terrenal i de la que, des de l’altre món, encara, protagonitza el sant-, i que es tanca amb una oració que sense dubte estava destinada a fomentar que els fidels s’aclamassen al sant ermità, mostrant, així, el procés de construcció de l’hagiografia onofrina que va circular per les nostres terres.


Paraules clau


hagiografia catalana, literatura segle XV, literatura segle XVI