##paper.fontSize##: 
La norma lingüística en diccionaris de llengua catalana
Alba Coll Pérez

Modificada per darrera vegada: 2015-02-16

Resum


Les llengües vives renoven el seu lèxic de forma constant i natural. Creem paraules noves per designar noves realitats o conceptes que, a vegades, s’estabilitzen en l´’ús i, altres vegades, es perden. Aquestes paraules noves les denominem neologismes. Els neologismes que es consoliden són candidats a incorporar-se a lemaris dels diccionaris. Amb el pas del temps, els diccionaris recullen inevitablement, en major o major mesura, algunes d’aquestes innovacions. La selecció d’aquests neologismes està condicionada, entre d’altres factors, per la concepció de norma lingüística del diccionari.

La norma lingüística pot ésser interpretada com un model de llengua fruit de la secció dels usos dels parlants o com un conjunt de prescripcions que orienten aquesta selecció d’usos i condueixen a la conformació d’un model (Lara 1976 y 1999; Bédard y Maurais 1983). En aquest treball, ens centrem en la norma d’autoritat per abordar com, a través del diccionari, es pot inferir el model de llengua. En concret, ens interessa observar com a través dels lemes nous dels diccionaris normatius podem deduir les característiques de la norma lingüística que es vehicula en els diccionaris. Per assolir l’objectiu hem desenvolupat una metodologia de treball que ens permet observar l’evolució de la norma en diccionaris de llengua catalana a través de l’anàlisi dels lemes i dels seus articles lexicogràfics.

A partir de la metodologia desenvolupada, explicarem el procés de treball, que s’inicia amb l’anàlisi de dos diccionaris de llengua catalana: un diccionari normatiu i un diccionari d’ús. Ens centrarem en l’anàlisi dels lemes nous de la nomenclatura (nous respecte de l’edició del mateix diccionari), en els processos de formació dels lemes i en les marques d’ús. A més, consultarem els lemes en diferents corpus, textuals i lexicogràfics. A partir d’aquestes anàlisis explicarem els índexs els quals ens basen per mesurar el grau de permissivitat de la norma en el diccionari: l’índex d’innovació lèxica, l’índex de permeabilitat a la interferència, l’índex de jerarquització dels usos i l’índex de prudència en relació amb l’ús.

Finalment, la metodologia de treball es completarà amb la proposta de relacionar l’evolució de la norma lingüística observada en els diccionaris amb la situació sociolingüística del català.

Coll, A. (2013) La norma lingüística en els diccionaris: contrast del discurs lexicogràfic de llengua catalana i de llengua castellana. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. <http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/123718/tacp.pdf?sequence=1>. [15/09/2014].

Bédard, E.; Maurais, J. (eds.) (1983) La Norme Linguistique. Quebec: Conseil de la langue française.

Lara, L. F. (1976) El concepto de norma en lingüística. Mèxic D.F.: El Colegio de México.

Lara, L. F. (1999) Normas lingüísticas: pluralidad y jerarquía. Madrid: Arco-Libros.

Pruvost, J. (2002). “À la recherche de la norme: sa représentation lexicographique et dictionnairique chez Larousse et Robert et la triple investigation”. En Bouchard, P.; Cormier, M. C. (dir.) (2002). La représentation de la norme dans les pratiques terminologiques et lexicographiques: actes du colloque tenu les 14 et 15 mai 2001 à l'Université de Sherbrooke dans le cadre du 69e de l'Acfas. Quebec: Office de la langue française. 139-170.