, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
La ironia en la poesia de Josep Maria de Sagarra dels anys 20 i 30
Magí Sunyer Molné

Modificada per darrera vegada: 2015-02-18

Resum



 

En el marc de la sessió temàtica «Poètiques de la ironia en els anys 20 i 30», aquesta proposta d’intervenció vol examinar la funció de la ironia en les dues dècades en què la poesia de Josep Maria de Sagarra va assolir la maduresa. Fou quan el poeta va mostrar una capacitat de polsar registres tan diferents com els dels llibres de cançons i balades, amb grans dosis d’experimentació, la poesia narrativa d’El Comte Arnau i, en una sorprenent adaptació als nous corrents europeus, va enregistrar l’impacte del surrealisme, assumit de manera molt personal, a La rosa de cristall. Atesa la perspectiva de l’anàlisi, caldrà dedicar una bona atenció a la poesia directament satírica, publicada a la premsa. L’examen d’aquesta poesia des d’aquest punt de vista pot permetre treure conclusions sobre la posició poètica de Sagarra respecte als seus amics noucentistes, ironistes màxims del moment poètic.

 


Paraules clau


Josep Maria de Sagarra poesia ironia