##paper.fontSize##: 
L’oralitat en l’escriptura: textos notarials del Matarranya (segles XVI-XVII)
Maria Rosa FORT CAÑELLAS

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


L’exploració d’arxius en i sobre una àrea lingüística de frontera, el Matarranya, a la Franja d’Aragó, resulta fecunda per al coneixement de dos dominis lingüístics, ja que s’hi han trobat documents escrits ensems en català i en castellà, llengües emprades en aquesta zona. Aquesta comunicació, per tant, es basa en l’estudi del contacte del català i del castellà, i em proposo donar a conèixer els últims testimonis escrits en català en la zona del Matarranya, que es troben en diferents protocols notarials. Pel que fa al castellà, en els inicis de l’edat moderna, les elits  ja eren capaces d’usar la llengua oficial de la monarquia i en els usos més formals ja començaven a adoptar-la.

Escullo, en aquesta ocasió, textos notarials dels segles XVI i XVII, perquè hi ha una mancança de dades referents a aquest període per al coneixement de la història de la llengua catalana en aquesta àrea. L’interès d’aquest tipus de documents rau en la seva datació i localització precises. A més, s’hi reflecteix el parlar de la zona, ja que es troben particularismes fonètics, com és l’ús de la grafia r [r] en posició intervocàlica tant en el text escrit en castellà arendamos~arrendamos, arendación, com en el que es redacta en català arendador.  En el consonantisme, cal destacar que ja s’escriu en català en aquesta època la palatal lateral sonora /λ/ en posició inicial (lloch); en  morfosintaxi, continua emprant-se l’article lo, i en el lèxic hi ha mots com encantado, mustasaps, etc. Aquesta anàlisi ens permetrà situar els textos en un moment concret de la geografia lingüística catalana, ja que la vessant històrica constitueix una faceta de la investigació lingüística que no podem deixar de costat. En els textos no-literaris la força de la llengua parlada venç més fàcilment les rèmores culturals de qui escriu, a part que hi tenim més sovint indicacions precises sobre el lloc d’origen del document i sobre la seva data: la informació és més rica i més segura.

Per tant, el plurilingüisme és fruit del caràcter bilingüe de la competència comunicativa dels parlants d’aquesta àrea. Cal tenir present que la zona de la qual procedeixen els textos estudiats és una àrea lingüística de frontera, de contacte de llengües.