##paper.fontSize##: 
Motivació pragmàtica i canvi sintàctic dels verbs
Mercè Lorente Casafont

Modificada per darrera vegada: 2015-02-16

Resum


En treballs recents s’analitzen neologismes verbals de la llengua catalana procedents de l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra; es tracta d’estudis primerencs pel que fa al detall de l’anàlisi dins d’una determinada categoria lèxica. Tot i que la creació de verbs és reduïda al costat de la de substantius i adjectius, les dades recollides són prou interessants tant pel que fa a la consideració de la noció de neologicitat com pel que fa a la detecció de tendències marcades en la seva formació. S’hi pot observar que els nous verbs segueixen només alguns dels processos morfològics disponibles, i també que varien entre si perquè els parlants els perceben més o menys neològics segons si són més o menys predictibles segons la gramàtica (Lorente 2013). A més, moltes d’aquestes unitats (les formades per conversió) són, de fet, noves alternances sintàctiques que no poden arribar a ser considerades veritables neologismes lèxics (Ginebra 2015, en premsa).

Són dades destacables que la prefixació més productiva actualment té valor intensificador (arxiesmentar, hiperanunciar) i parcialment recategoritzador, que la sufixació genera tant verbs transitius causatius de canvi (infantilitzar, ressetejar) com d’altres formes menys predictibles (pujolejar, tutoritzar, googlejar) o que la conversió selecciona bases eventives (explosionar, biopsiar). Per altra banda, les principals novetats sintàctiques ens remeten a regles de causativització, intransitivització (bombardejar), passivització (polemitzar-se) o d’alternança acusatiu-datiu (preocupar-lo/preocupar-li).

En aquesta comunicació volem reflexionar al voltant de la motivació que afavoreix la creació selectiva de determinats neologismes verbals o de determinades alternances sintàctiques. Partim de la idea que no hi ha un únic factor que condicioni la novetat lèxica o sintàctica, sinó que la innovació és deutora d’una conjunció simultània de factors de naturalesa diversa, sintàctico-semàntics i pragmàtics.

L’anàlisi de les dades documentades per l’Observatori ens permetrà detectar tendències comunes o transversals en processos de formació diferents, des de  l’adopció de manlleus, la prefixació, la sufixació, la conversió fins a la neologia semàntica. Tindrem en compte variables com l’agentivitat dels predicats, l’eventualitat de les bases, l’assignació de papers semàntics al costat de la gramaticalització lleugera d’afixos, l’augment de l’expressivitat o la lexicalització d’estructures fraseològiques per a la configuració de tendències. Intentarem relacionar els trets d’innovació amb alguns principis sobre la direccionalitat del canvi lingüístic.

Bibliografia

Ginebra, Jordi (2009). “Un cas de neologia lèxica i sintàctica: els verbs formats amb el prefix auto-“. Maria Rosa Lloret i Clàudia Pons (ed.). Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Volum d’homenatge a Max Wheeler. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, p. 217-242.

Ginebra, Jordi (en premsa). “Neologia i gramàtica entre el neologisme lèxic i el neologisme sintàctic”.  Caplletra, primavera 2015.

Lorente, Mercè (2013). “Endreçant neologismes verbals”. Esteve Clua i Maria-Rosa Lloret (ed.). Qüestions de morfologia flexiva i lèxica del català. Volum d’homenatge a Joaquim Viaplana. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, p. 279-293.