, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
LA IRONIA COM A ESTRATÈGIA DE SUBVERSIÓ: DONES I HOMES EN CATERINA ALBERT I MERCÈ RODOREDA
Maria Àngels Francés Díez

Modificada per darrera vegada: 2015-02-12

Resum


Aquesta proposta té, com a objectiu principal, estudiar des d'una perspectiva comparatística l’ús de la ironia com a estratègia de subversió en les primeres obres de Mercè Rodoreda i en Caterina Albert (en la novel·la Solitud, de 1905, entre d’altres), sobretot pel que fa a les relacions entre els sexes i els rols de gènere. En efecte, tal com alguns estudiosos han assenyalat (per exemple, Roser Porta en Mercè Rodoreda i l’humor (1931-1936), 2007), Rodoreda cobreix d’una fina pàtina d’ironia gran part dels temes que generen conflicte i discussió en l’època, com ara el que afecta la condició de la dona, i de Caterina Albert també és coneguda, tal com assenyala Francesca Batrina (“Felip Palma i Víctor Català : la subversió de la ironia de Palmira Ventós i de Caterina Albert”, 2002) la visió càustica al voltant de temes com la institució matrimonial i les dones que desafien les normes socials imperants (la bruixa; la que busca el desig fora de la convencionalitat, etc.). Per tant, en aquesta proposta mirarem de centrar la nostra anàlisi en la manera com les autores esmentades observen des d’un punt de vista crític els papers assignats a homes i dones en la societat del primer terç del segle XX. Així, mirarem d’arribar a conclusions que definesquen la posició dels personatges de les seues novel·les, i ens plantejarem fins a quin punt és convenient identificar aquestes posicions amb les de les autores, aspecte que ha generat no poca polèmica entre els especialistes, a propòsit de les relacions d’Albert i Rodoreda amb els moviments feministes de principis de segle. 


Paraules clau


Ironia; Mercè Rodoreda; Víctor Català