##paper.fontSize##: 
Fonts i tradició en els milacres vicentins de Vicent Boix
Joan Vicent Fuertes Zapata

Modificada per darrera vegada: 2015-03-03

Resum


Vicent Boix i Ricarte (Xàtiva, 1813 - València, 1880) és un dels historiadors valencians del XIX més coneguts i la seua activitat cal relacionar-la ambs els inicis de la renaixença a València. Entre altres coses, va ocupar el càrrec de president honorífic de Lo Rap Penat i el seu afecte i admiració per tot allò que fos valencià el va portar a escriure història i literatura en castellà, però, també, algunes peces literàries en la nostra llengua. La seua obra més coneguda va ser la Historia de la ciudad y reino de Valencia (1845-1847), però pocs coneixen que va ser autor d’algunes poesies en català, a més de quasi una dotzena de milacres també en la llengua del país. El gènere teatral que rep el nom de milacres es vincula a la figura de sant Vicent i, segurament, els seus orígens caldria situar-los en els segels XVI i XVII, malgrat que evolucionarien i donarien els símptomes de major vitalitat al XIX, època en què escriurà Boix. La tradició popular valenciana havia atorgat sovint la capacitat de fer miracles i prodigis a sant Vicent Ferrer, el sant local que més devoció ha tingut en les nostres terres al llarg dels segles, on la figura del sant ha perviscut en les anècdotes locals i, en aquest sentit, ha despertat tradicions que, de vegades, han passat a la literatura en forma de representacions teatrals senzilles que, a voltes, han comptat amb la col·laboració d’autors de renom. Aquelles manifestacions literàries dialogades són els milacres, que es basen en l’escenificació d’un fet miraculós per part de fra Vicent Ferrer. Les obres d’aquest gènere escrites per Vicent Boix, són onze peces: Els bandos de Valènsia o la paraula de sen Visent Ferrer (València: Joan Fenoll Bordonado, 1855), Els hòrfens de sen Visent (València: Josep Maria Ayoldi, 1860), El pendó de València (València: Josep Mateu Garín, 1860), L’oràcul de Caspe (València: M. Piles, 1861), El metge prodigiós (València: Josep Mateu Garín 1861), Lo rey y l’apòstol (València: Josep Mateu Garín, 1862),  Lo àngel y lo diable (València: J. Peydró, 1865), La pau de Molvedre (València: Salvador Martínez, 1865), La creu de la Peña (València. Salvador Amargós, 1868), Lo  toch de somatén (València: Josep Doménech, 1870) i Los de fora y los de dins (València: Llibreria de la Viuda i fill de Mariana, 1880). En la present comunicació em porpose veure quines foren les fonts d’aquelles obres, que recullen anècdotes de la vida del sant medieval, i, per altra banda, veure si van influir en obres posteriors, cosa que significa ubicar correctament l’obra teatral de Boix en una tradició molt concreta i encara poc estudiada.