##paper.fontSize##: 
Creació i evolució dels pronoms reforçats en català: Una explicació
Emili Casanova Herrero

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


LA CREACIÓ I L’EVOLUCIÓ DELS PRONOMS REFORÇATS EN CATALÀ: UNA EXPLICACIÓ

                                   Pau Martín Miñana (UV)-Emili Casanova (UV-AVL)

 

Un fenomen particular del català dins de la Romània és la creació dels pronoms reforçats: ME>ME(/M’/’M)>EM, evolució que no ha sigut explicada fins ara de manera versemblant. Per això, el farem l’objectiu de la present comunicació.

 

Per a tal fi, formarem un corpus ampli d’exemples a partir de textos del segle XVI d’autors de tot el territori lingüístic, repassarem les notícies i descripcions dels gramàtics, especialment de Pompeu Fabra, mirarem la seua distribució areal a partir de l’ALDC, contextualitzarem fonèticament cada cas,  trobarem l’inici del fenomen en la reducció de contextos com que.lo>que.l, o no lo>no.l i analitzarem u a u tots els pronoms.

 

Amb tot això arribarem a proposar dos teories:

-Una que anomenarem, de base fonètica, que presenta el dubte, per exemple, que el francés, amb el mateix accent d’intensitat del català, no el fa.

-Una altra, que anomenarem, d’analogia morfològica, amb l’article determinat lo>el, que és la més satisfactòria, com intentarem demostrar.