, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
Estudi lingüístic de l'obra del bisbe Josep Climent.
Hèctor Sanchis Mollà

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


La proposta que presentem tot seguit gira al voltant de la figura d'aquest bisbe. En aquesta investigació ens centrem, en concret, en el model de llengua utilitzat per Climent. Les obres que hi fem servir són l'Edicte per la publicació de la visita de las Iglesias Parroquiales d'esta ciutat (1770), Edicte pera la publicació de las rogativas que dehuen ferse en totas las iglesias de sa Diocesis (1771), Edicte sobre la bula promulgada per el Papa per a la Nativitat (1774) i Platica que feu en l'esglesia de Santa Maria del Mar (1775).

El treball no es limita tan sols a un comentari lingüístic, ja que, a banda d'aproximar-nos al model de llengua utilitzat per aquest bisbe, també pretén comprovar quina coloració dialectal presenta. Entre els objectius que ens hem marcat trobem el de donar a conèixer el model lingüístic que fa servir Climent per a, posteriorment, analitzar els resultats obtinguts a fi d'esbrinar si l'autor és influenciat pel seu parlar autòcton, és a dir, el valencià o, en canvi, empra el model oriental característic barceloní.

La mancança d'investigacions dedicades a l'estudi del model lingüístic emprat pels sectors eclesiàstics durant aquests segles suscita l'interès d'aquest tema, ja que és pràcticament desconegut. A les bibliografies si que localitzem un conjunt de treballs dedicats a l'ús del català dins de l'àmbit eclesiàstic, però quasi no hi figuren investigacions de tipus descriptives on s'analitza la llengua usada.

Per a fer l'anàlisi lingüística seguim el mètode filològic que Joan Veny aplicà en la seua edició del Regiment de preservació de pestilència de Jacme d'Agramont (1971). Mentre que l'estudi dialectal el realitzarem des d'una perspectiva sincrònica, és a dir, a partir de les característiques que presentaven el parlar valencià i barceloní al segle XVIII.