##paper.fontSize##: 
Acostament diacrònic al verb ficar: canvi lexicosemàntic, gramaticalització i ús en comparació amb el verb metre
Jaume Pons Conca

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


A les hores d’ara, pot ser sorprenent l’existència del verb metre en l’edat mitjana amb el sentit bàsic (‘posar, fer que (alguna cosa) sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat’, DIEC) i l’anàlisi de la seua utilització com a verb lleuger en la generació de col·locacions i de perífrasis. Així mateix, un verb ara conegut per gairebé tots els parlars catalans, ficar, en català medieval tenia uns sentits molt restrictius, vinculats amb la idea de ‘fixar quelcom, fent−ho entrar per la punta, DIEC’. Per acabar, un altre verb essencial com posar, del mateix àmbit semàntic, sembla que col·lidia amb tots dos i, que, com podem comprovar, contemporàniament ha assumit molts dels sentits de metre, i, segons els parlars, també de ficar. Tanmateix, també pot sobtar que els descendents del llatí “mĭttĕre” s’hagen preservat en el vocabulari general de bona part de les llengües romàniques però no en català.

Un primer acostament a l’estudi documental dels tres verbs ens ha permès constatar que aquests canvis es degueren produir durant l’edat moderna. Així, hem encetat un estudi sobre el procés de canvi semàntic que experimentaren els tres verbs esmentats i altres de connectats, i del seu procés de gramaticalització (com a verbs lleugers i generadors de perifrasis). Aquest estudi abastarà des dels primers textos en català fins a l’edat contemporània. Concretament, en aquesta comunicació i amb la perspectiva d’un estudi futur més ampli, ens proposem de parar atenció sobre el procés d’extensió semàntica (i, si és el cas, sobre el de gramaticalització) del verb ficar en l’esmentat període.

Tota aquesta recerca es fonamenta en l’explotació del Corpus Informatitzat Multilingüe de Textos Antics i Contemporanis (CIMTAC), constituït al sí de l’ISIC-IVITRA, que ens permetrà obtenir les dades relatives necessàries per a determinar la cronologia (per a l’edat mitjana i moderna) dels usos dels marcadors verbals i comprovar-ne l’evolució semàntica, així com en el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (IEC) (per a l’edat contemporània), i se seguiran les principals aportacions de la semàntica cognitiva, la pragmàtica i la teoria de la gramaticalització (Traugott i Dasher, 2002, Traugott i Trouslade, 2013, Golberg 2009, Hopper i Traugott 1993 [2003], Barcelona 2011, Cuenca 2012, Geraerts 2010, Langacker 2009). Així mateix, es tindran molt presents estudis derivats de la tasca investigadora dins el ja citat projecte ISIC-IVITRA, com Martines (2000ab, 2012, 2013), Montserrat (2007), Martines i Montserrat (2014), Sentí (2013), etc., així com diferents estudis i procediments de la lingüística contrastiva i la variació segons la tipologia textual.