##paper.fontSize##: 
Intertextualitat verbal i no verbal en textos publicitaris
Lídia Pons i Griera

Modificada per darrera vegada: 2015-02-16

Resum


Aquesta comunicació se centra en l'anàlisi d'algunes connexions de sintagmàtica interna -segons el valor que dóna a aquest concepte R. Harris (1993)- que es produeixen entre els diferents elements lingüístics i no lingüístics que conformen un anunci -entenent qualsevol anunci com un tipus específic de text comunicatiu-; i, a partir d'aquestes connexions, en l'anàlisi d'algunes relacions intertextuals que es produeixen entre un anunci concret i altres tipus de textos no necessàriament publicitaris.

Sense entrar les consideracions teòriques ni en l'evolució del concepte d'intertextualitat després que als anys 60 J. Kristeva i T. Todorov comencessin a difondre les reflexions de M. Bajtin sobre les relacions entre discursos i J. Kristeva creés el terme, ni sense entrar tampoc en la classificació i la sistematització dels fenòmens transtextuals proposades per J. Genette (1982), l'anàlisi que es presenta en aquesta comunicació té en compte un valor d'intertextualitat semblant a la interpretació que en fan R. A. de Beaugrande i W. U. Dressler (1981 [1997], p. 249) quan el defineixen com a "relación de dependencia que se establece entre, por un lado, los procesos de producción y de recepción de un texto determinado y, por otro lado, el conocimiento que tengan los participantes en la interacción comunicativa de otros textos anteriores relaciondos con él".

A partir, doncs, de la consideració de qualsevol anunci com un text comunicatiu específic, en el qual -segons el tipus de suport i la naturalesa del mitjà de difusió- poden combinar-se elements lingüístics i paralingüístics escrits i orals amb altres elements visuals, auditius i icònics, es tracta de presentar l'anàlisi d'alguns anuncis concrets. La finalitat és determinar, primerament, com interactuen aquests elements en algunes formes de publicitat. En segon lloc, tenint en compte els elements localitzats en cada text i les seves propietats, es tracta de determinar com s'estableixen les relacions intertextuals amb altres textos publicitaris i no publicitaris. L'objectiu final és presentar unes mostres d'allò que J. M. Adam i M. Bonhomme (1997) anomenen la capacitat vampiritzadora i de camuflatge de la publicitat.

Bibliografia esmentada:

Adam, J. M.; M, Bonhomme, 1997, L'Argumentation publicitaire, Nathan, Paris.

de Beaugrande, R. A.; W. U. Dressler, 1981, "Intertextualidad", dins R. A. de Beaugrande; W. U. Dressler, Introducción a la lingüística del texto, Ariel, Barcelona, p. 249-281 [versió castellana de S. Bonilla, 1997].

Genette, J., 1982, Palimpsestes. La littérature au second degré, Seuil, Paris.

Harris, R., 1993, La sémiologie de l'écriture, CNRS, Paris.

Kristeva, J., 1967, "Le mot, le dialogue et le roman", dins J. Kristeva, Séméiotiké. Recherches pour une sémanalyse, Seuil, Paris, 1969, p. 143-173.