##paper.fontSize##: 
Cent anys de rondalles meravelloses a la premsa catalana: 1859-1959
Mònica Sales de la Cruz

Modificada per darrera vegada: 2015-02-12

Resum


La premsa catalana ha estat, des dels seus orígens, un aparador per donar difusió a diferents coneixements relacionats amb els diferents àmbits del saber. Gràcies a la feina d'investigació duta a terme a través dels projectes d'investigació finançats «Repertori Biobibliogràfic de la Literatura Popular Catalana: el cicle romàntic (1778-1893)» (HUM 2006-13121/FILO), «La literatura popular catalana (1894-1959): protagonistes, actituds i realitzacions» (FF 2009-08202/FILO) i «La literatura popular catalana en la segona meitat del segle XX: documentació, estudi i difusió» (FFI2012-31808), diversos investigadors dels Països Catalans, encapçalats per la Dra. Carme Oriol (Universitat Rovira i Virgili), hem pogut analitzar com aquesta premsa catalana ha estat també aparador per al folklore i l'etnopoètica i com ha difós el gèneres propis d'aquesta literatura oral que s'ha anat transmetent al llarg dels anys de generació en generació.

A través de l'anàlisi acurada de la premsa catalana és possible anar traçant les línies evolutives de la literatura oral (inici i consolidació) i de veure l'interès que aquest àmbit del saber ha despertat des de sempre entre els investigadors o erudits de les diferents èpoques. Des dels inicis de la premsa, els materials propis de la litearatura oral han estat objecte d'estudi i han estat presents entre les pàgines d'aquestes publicacions setmanals, desenals, quinzenals, mensuals o anuals i podem observar com entre tota aquesta quantitat de pàgines analitzades s'hi amaguen textos vinculats amb els diversos gèneres de la literatura oral: rondalles, llegendes, acudits, endevinalles, parèmies, cançons, etc.

D'entre tots aquests gèneres esmentats, s'ha escollit fer especial èmfasi en la rondalla per donar continuïtat a altres estudis duts a terme anteriorment i que tracen el paper que aquests relats han tingut a la premsa dels segles XIX (especialment) i XX.  Per a aquest estudi particularment, d'entre totes les rondalles localitzades i analitzades, es donarà prioritat a  les rondalles meravelloses, aquelles en les quals l'heroi o l'heroïna protagonitzen aventures en el món meravellós. Conegudes arreu del continent europeu, i també arreu del món, han estat sempre presents en l'imaginari col·lectiu, sobretot dels més menuts, i es caracteritzen per l'ús de fórmules inicials i finals, diàlegs estereotipats, repeticions i presència d'objectes i personatges meravellosos.

A través d'aquesta investigació, podrem veure quins han estat els arguments que s'han anat publicant a la premsa durant aquests cent anys (1859-1959) d'interès per la literatura popular i, especialment, d'interès per la rondallística catalana.