##paper.fontSize##: 
EL CATALÀ EN LA DOCUMENTACIÓ DE FRAGA A LA BAIXA EDAT MITJANA I MODERNA: DE LA PERVIVÈNCIA A LA SUBSTITUCIÓ
Hèctor Moret Coso

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


 

De fa temps se sap prou bé de l’existència i conservació en diferents arxius de nombrosa documentació diversa redactada en llengua catalana i originada en la vila de Fraga en època medieval i moderna. Així, diferents investigadors –des de perspectives diverses– n'han donat notícia; tanmateix, massa sovint ho han fet sense gaires detalls i sense concretar amb prou exactitud en quin període es va fer servir el català com a llengua de l’administració. Amb la nostra aportació es vol analitzar el recorregut cronològic dels textos administratius redactats en català a través d'un corpus nodrit de desenes i desenes d’escrits relacionats amb aquesta població, textos conservats als arxius històrics. Així, s’hi constata que gairebé durant bona part de la Baixa Edat Mitjana el català –al costat del llatí– s’empra de manera habitual en els textos redactats per les administracions de l’època: cancellesca, municipal i eclesial. Només a partir del segle XV comença una lenta substitució del català com a llengua habitual en les diferents administracions; tanmateix no es va tractar d’una substitució sobtada ni es va esdevenir a les diverses administracions alhora; de fet calgueren ben bé dos segles perquè es completés la substitució. Sembla ser que el desencadenament del procés fou la definitiva incorporació de Fraga al regne aragonès en el segle XV i, alhora, l’arribada a la vila de procuradors reials de nissaga aragonesa. Així, coincidint amb aquests fets, la documentació adreçada a la Cancelleria Reial deixa de redactar-se en català. A l’administració municipal l’ús de la llengua pròpia s’allarga algunes dècades més: les actes del consell de Fraga s’escriuen, com a mínim, fins a mitjans del segle XVI en català. Per altra banda, la documentació lligada a l’església va ser la que va canviar més tard de llengua. Els Quinque libri de la parròquia de Fraga es van redactar en català, si més no, fins a les acaballes del segle XVI; de fet, un text del 1574 és el testimoni més tardà que em sabut trobar d’un document de caràcter oficial redactat en català a Fraga. Així doncs, la desaparició de l’ús oficial escrit de la llengua es va instaurar de manera molt precoç: Fraga va adoptar abans que la major part de la resta de la catalanofonia la dinàmica de substitució selectiva de la llengua en els usos institucionals que caracteritza, amb major o menor intensitat, la història moderna i contemporània del català, com a llengua de l’administració, arreu del domini lingüístic.