##paper.fontSize##: 
Josep Carner davant la nonsense literature anglesa
Marcel Ortín Rull

Modificada per darrera vegada: 2015-02-12

Resum


Pels volts de l'any 1925, Josep Carner va haver de renovar públicament la seva defensa de l'humor i la ironia, contra algunes veus que s'hi havien alçat en contra, singularment la de Josep M. Junoy. La pràctica literària de Carner en aquell moment és, entre altres coses, una reflexió sobre els límits del llenguatge, un qüestionament constant de la possibilitat de dir les coses d'una manera planera i directa. Es pot situar en aquest context el seu interès per portar a la literatura catalana la tradició de wordplay de la literatura anglesa, i en particular la de l'anomenada nonsense literature. Partint de l'anàlisi d'algunes de les traduccions que en va fer Carner (de textos de Lewis Carroll i Edward Lear, per exemple), la comunicació mirarà d'articular les raons de fons que poden explicar aquest interès, més enllà de la simple curiositat cultural.