, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
Els poemes laudatoris de Francesc Fontanella als liminars d’obres d’altres autors
Anna Garcia Busquets

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


Francesc Fontanella (1622-1682/83) escrigué tres poemes laudatoris publicats als liminars d’obres d’autors contemporanis: la cançó «De la que el Llobregat verda ribera», les octaves «La pau, de l’abundància acompanyada» i el madrigal «Per coronar‑se d’estivals espigues». Els dos primers precedeixen l’obra jurídica Sacri Regii Senatus Cathaloniae decisiones de Joan Pere Fontanella, pare del poeta, vol. I (1639) i vol. II (1645) respectivament; el tercer encapçala el Breu tractat de artilleria (1642) de l’amic i mestre artiller Francesc Barra. Aquestes tres composicions encomiàstiques, juntament amb la peça oratòria que coneixem com a «Panegíric a la mort de Pau Claris» (Occident eclipse..., 1641), formen la totalitat d’obra de Francesc Fontanella publicada impresa fins al segle XIX.

 L’addició de poesies laudatòries als preliminars dels impresos fou un costum d’origen culte i humanístic que s’estengué per Europa al segle XVI —se’n troben diverses mostres en català durant el Renaixement—, i ja és un fenomen arrelat a principi del XVII. El nostre objectiu és analitzar els tres poemes proposats des de la perspectiva de la poesia laudatòria com a gènere, prenent com a fil conductor els trets formals i temàtics destacats per José Simón Díaz, Fermín de los Reyes, Xavier Vall i d’altres estudiosos del tema: l’ús de la hipèrbole encomiàstica, la construcció d’imatges a partir del cognom de l’elogiat, la brevetat de les formes mètriques escollides, la freqüent presència de familiars i persones de l’entorn proper com autors dels encomis... Veurem que, tot i partir dels convencionalismes del gènere, els poemes liminars fontanellans s’erigeixen en una de les millors mostres d’aquest tipus de poesia. L’adopció de les principals novetats literàries i, alhora, la forta implicació del poeta i la seva família en la realitat política del moment —militant en el bàndol filofrancès— són aspectes d’interès en què ens aturarem, tot incidint en la datació de les peces a la cruïlla de 1640 i els anys immediatament posteriors. L’estudi en profunditat d’aquestes composicions és paral·lel a la tasca d’edició i anotació de la poesia civil i moral de Francesc Fontanella, dins del projecte de recerca d’edició crítica de la seva obra completa dirigit des de la Universitat de Girona.


Paraules clau


Francesc Fontanella; poesia catalana moderna; poesia barroca; poemes laudatoris