, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
L'univers literari femení de l'edat moderna: textos i llengües a l'àmbit català
Verònica Zaragoza Gómez

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


Des de ja fa unes dècades, a l’àrea lingüística catalana estem assistint a la consolidació d’un corrent d’estudis que situa en el centre de les seves recerques l’escriptura femenina dels segles XVI-XVIII. Per bé que els treballs hi van apareixent amb comptagotes i la investigació en el panorama català encara està marcada per molts clarobscurs que reclamen amb urgència estudis multidisciplinaris aprofundits, el degoteig constant de catàlegs, treballs sobre autores concretes i edicions femenines, ens han permès d’arribar a unes escriptores i a uns textos desconeguts en la seva gran majoria.

A l’esfera catalana, com en d’altres literatures veïnes, les dones escriuen sobretot a recer de la clausura monàstica i ens han deixat manifestacions literàries molt variades i força interessants: especialment textos autobiogràfics sota formes diverses (vides espirituals, dietaris, relacions de les mercès rebudes per Déu, llibres de memòries conventuals…) i històrics (cròniques…), així com també epistolars que ens permeten conèixer al detall la vida de les autores, tot passant per obres de creació literària, amb una determinada intenció estètica com ara els tractats místicoespirituals o la poesia. Es tracta d’un corpus literari extens encara no catalogat en la seva totalitat en el qual estem treballant en l’actualitat.

Aquests textos femenins conservats i –alguns d’ells estudiats– ens han permès, al capdavall, qüestionar l’absència d’una producció femenina moderna en la historiografia literària catalana; però sobretot, ens obliguen a plantejar-hi noves mirades i enfocaments a fi de poder resoldre algunes qüestions que no han estat mai abordades per la crítica: la immensa varietat de gèneres conreats per les dones en aquests territoris, la documentació biogràfica de les autores i la seva vinculació a uns determinats cercles i contextos culturals... Emmarcada en aquesta feina de recuperació de veus femenines modernes i partint d’aquestes qüestions, doncs, en aquesta comunicació pretenem reflexionar al voltant de les diferents llengües d’ús de les nostres autores modernes (castellà, català i llatí), segons el gènere tractat. Per fer-ho, abordarem les obres més representatives, inèdites i impreses, tot intentant explicar quins són els factors que en determinaven la tria lingüística, segons la funcionalitat i l’especificitat dels textos. L’objectiu final de la comunicació és poder establir una casuística representativa, que ens permeta comprendre l’abast del plurilingüisme en les dones creadores de l’edat moderna.


Paraules clau


literatura femenina;