##paper.fontSize##: 
Sobre les fonts dels exempla fabularia de la Disputa de l’ase
Jordi - Redondo i Sànchez

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


La Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda compta entre els textos més singulars de la prosa quatre-centista. Dins la línia de recerca que analitza les relacions entre ambdues literatures, la catalana i la grega, pel que fa al gènere literari de l’obra temps enrera ja vàrem assenyalar les característiques que l’apropen a la sàtira bizantina. A l’ocasió present ens referirem a una qüestió més concreta, relativa a les fonts dels exempla esmentats a la raó setzena de l’obra, i per als quals l’excel.lent estudi de García Sempere i Martín Pascual no havia trobat un origen clar. La veritable font d’aquest conjunt és la Història dels animals d’Elià –font alhora del Fisiòleg grec, i aquest del llatí-, part de la transmissió manuscrita de la qual remunta al segle XIII. Ultra les nombroses coincidències de Turmeda amb, per ordre de prelació dins l’actual estat de la qüestió, els bestiaris medievals, el Fisiòleg llatí i la Risala al-hayawanat, cal apreciar aquelles on la font és tan sols Elià, el que obliga a replantejar la recepció del mateix a la nostra tradició literària.