##paper.fontSize##: 
Recepció del Panegíric a la mort de Pau Claris de Francesc Fontanella
Àngels Sendra Morant

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


L’any 1641 es publicava per primera vegada a les premses de Gabriel Nogues, a Barcelona, el Panegíric a la mort de Pau Claris, de Francesc Fontanella (Fontanella, 1641). L’obra podria ser considerada un text més de l’aparat publicístic de la Guerra dels Segadors, i fins i tot un manifest polític dins la producció pamfletària en aquest període de confrontacions bèl·liques i ideològiques, tant al camp de batalla com per escrit, ja que s’hi descriuen un seguit de successos i esdeveniments sobre la crisi política de l’època que resulten claus per entendre un poc més el context del segle xvii català; però el context de publicació i de l’autor, així com l’obra per ella mateixa, ens fan creure que no.

En aquesta comunicació examinarem l’edició de 1641 i l’impressor, d’una banda, que ens portaran a conéixer el context de la publicació, i la transmissió i recepció del Panegíric des de la seua primera publicació fins als nostres dies, de l’altra, amb la voluntat de saber quina difusió va tenir el text en època moderna ‒que ja avancem que fou força migrada‒ i quin coneixement tenien de l’obra els primers historiadors de la literatura (segle xix) i com ha esdevingut fins als nostres dies ‒que podem avançar que també ha estat bastant migrat.

El Panegíric era una obra poc coneguda a l’època per la nostra historiografia literària. Les publicacions de caire propagandístic eren editades sovint per llibreters que hi veien un negoci si tenien eixida editorial, per la qual cosa s’interessaven per recopilar fets actuals que es donaren arreu del territori en conflicte durant la Guerra dels Segadors. Pel seu caràcter informatiu, tenint en compte l’objectiu principal de convéncer sobre un ideari concret, els fulls volants o edicions propagandístiques eren molts venudes a lectors i/o oïdors que pretenien assabentar-se dels successos. En aquest context, el Panegíric de Fontanella, un elogi a la figura de Claris, mancat d’aquest caràcter propagandístic, no va arribar a tenir la mateixa extensió ni recepció que pogueren tindre els fulls de producció pamfletària coetanis, tenint en compte que, fins i tot, es tracta de l’única obra sencera publicada en vida de l’autor.

L’edició de Clarasó i Miró (2008) no funciona perquè presenta deficiències, per la qual cosa, a partir d’una nova edició crítica del Panegíric a la mort de Pau Claris, que considerem necessària, hem realitzat l’estudi al voltant de l’edició siscentista i de la recepció de l’obra, un text que, a banda de l’evident caràcter reivindicatiu, cal identificar en una època de catalanització de l’oratòria i de grans expectatives per treballar la recuperació de la llengua cultista catalana, un dels objectius de l’autor.

Referències bibliogràfiques

Fontanella, Francesc (2008), Panegíric a la mort de Pau Claris, edició de Montserrat Clarasó i Maria-Mercè Miró, Barcelona, Fundació Pere Coromines, Curial.

Fontanella, Francesc (1641), Occident, eclipse, obscuredat, funeral, aurora, claredat, belleza, gloriosa (…):

http://books.google.cat/books?id=tisHH9pNE68C&pg=PT14&dq=paneg%C3%ADric+francesc+fontanella&hl=ca&sa=X&ei=6zGzU73aCIrG0QWutIAw&ved=0CCEQ6AEwAg#v=onepage&q=paneg%C3%ADric%20francesc%20fontanella&f=false