, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
El llaurador dels col•loquis valencians: semblances amb els villanos del teatre español del Segle d’Or
Ricardo Rodrigo

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


En els col·loquis valencians és freqüent que un dels personatges principals siga un rústic de fora de la ciutat o de les rodalies, acostumat al treball rude i a les tasques tradicionals del camp. El diàleg s'estableix amb un altre pagès o amb un personatge més sabent que viu dins la ciutat, que ha estudiat o que utilitza uns termes més acadèmics. La senzillesa del primer és fonamental perquè l’altre explique pormenoritzadament tot el cúmul de detalls, circumstàncies i notícies que són l’objecte principal del col·loqui.

La gràcia del diàlegs es fonamental per atrapar el gust dels lectors o dels oients.  Habitualment les bufonades i rialles estan a càrrec del personatge rústic, i per això existeixen semblances entre aquests llauradors valencians i els villanos del teatre espanyol del Segle d’Or que va estudiar Noël Salomon en su Recherches sur le theme paysan dans la «comedia» au temps de Lope de Vega, Bordeaux: Feret et Fils, 1965.

La present comunicació tracta sobre com el nom dels personatges, la llengua que parlen, el vestuari i la gestualitat confereixen l’estatus còmic que ha decidit l’autor de la peça. A més, la comicitat rústica està basada en la ignorància i la estupidesa, la violència i el salvatgisme, la animalitat i manca d’urbanitat, la fanfarroneria i jactància sexual.

Per aquests paral·lelismes, és possible conjecturar que alguns aspectes dels col·loqui valencians podrien estar associats als usos i gustos de la tradició teatral peninsular.


Paraules clau


col·loquis