##paper.fontSize##: 
La polèmica sobre el valencianisme en El Pueblo en 1927 i la posició d’Artur Perucho Badia
Josep Palomero

Modificada per darrera vegada: 2015-02-18

Resum


El periodista Artur Perucho i Badia (Borriana, 1902 - Mèxic DF, 1956), des de 1922 publicà regularment en El Pueblo comentaris literaris, reflexions d’actualitat, anàlisis polítiques i evocacions diverses. A causa de la seua amistat personal amb el director, Félix Azzati, El Pueblo sempre fou el seu diari de capçalera per damunt de qualsevol altre mitjà dels molts en què va col·laborar: La Correspondencia de Valencia, El Progreso, El Demócrata, La Gaceta Literaria, Taula de lletres valencianes, La Nostra Terra, La Nova Revista, Joia, La Publicitat, D’Ací i d’Allà, Diario de Barcelona, Acció Valenciana, Avant, El Camí, Mirador, La Rambla de Catalunya, La Rambla, Revista de Catalunya, Diari del Migdia, El Imparcial, La Libertad, Luz, El Liberal, El Heraldo, El Luchador, El Mercantil Valenciano, Moments, Estampa, Mundo Obrero, La Vanguardia, Verdad, Frente Rojo, Treball. I, exiliat a Mèxic, publicà en les revistes Tiempo, Auge, Mañana, Revista de América, Artes de México, Nuestra Música, Novelas de la pantalla, Mirador, Nuestra Música i 33 1/3, així com en els diaris El Nacional, Excélsior i Atisbos, entre d’altres.El febrer de 1927 Félix Azzati va provocar involuntàriament en El Pueblo una polèmica sobre el valencianisme que es desencadenà a partir del seu article “Sin renacimiento espiritual no hay Valencia posible” i que va durar tot l’any. Hi van intervindre moltes persones: Francesc Puig Espert, Alberto Carsi, Ismael Roselló, Salvador Sendra, Emilio Fornet, Sanmartín Fita, “Claudio Lantier”, “Armando Duval”, “Guillem” (pseudònims), i tots van expressar el seu ideal de valencianisme. Artur Perucho, que al principi es va mantindre al marge, va participar al final del debat i va posar fi a la polèmica, acusant els altres de fer especulacions inútils i exigint-los que passaren a l’acció, per la qual cosa va exposar en què consistia per a ell el valencianisme i va aconseguir que el director d’El Pueblo li acceptara publicar els primers articles en valencià. Perucho va aprofitar la seua intervenció per a definir-se com a republicà i valencianista, posicions ideològiques que considerava indissociables. Amb el temps, evolucionà del republicanisme federal, d’esquerres i catalanista, a l’ideal comunista, conviccions que abandonà en l’exili.Amb aquesta comunicació es pretén documentar aquella polèmica i la posició del jove Perucho, aleshores activista infatigable del valencianisme catalanista.