##paper.fontSize##: 
La identitat: un valor en alça en l’ús del català
Raquel Casesnoves Ferrer, Josep Àngel Mas

Modificada per darrera vegada: 2015-02-16

Resum


La comunitat lingüística catalana viu un temps molt intens pel que fa al debat ideològic sobre la llengua pròpia. Després d’uns anys d’un cert ensopiment, ens trobem en un moment marcat per les fortes aspiracions sobiranistes de Catalunya, on es debat sobre l’oficialitat lingüística d’un futur estat independent, i per uns atacs a la llengua especialment intensos, de vegades sense precedents, al País Valencià i a les Illes Balears. Atacs que han estat contestats amb contundència per l’anomenada ‘societat civil’, amb una transversalitat també sense precedents quant als grups socials actius en la defensa de la llengua.

En aquest context, resulta molt interessant d’esbrinar la relació entre el nivell d’ús de la llengua i l’autodefinició ideològica dels parlants, incloent-hi la identitat social: caldrà comprovar si les tendències observades en els darrers anys es mantenen o si han canviat en paral·lel als canvis socials i ideològics que estan experimentant les nostres societats. Un dels grups socials més interessants d’analitzar és el dels estudiants universitaris, tant per l’edat com per la mateixa circumstància de l’adaptació al nou context universitari i també, perquè no dir-ho, perquè constitueixen el planter de la futura elit professional.

En aquesta comunicació presentem el resultat d’una enquesta sociolingüística passada a vora 600 estudiants de grau de les principals universitats de Barcelona, València i Palma. El qüestionari, al qual s’accedia a través d’una pàgina d’internet, contenia 67 preguntes que estaven classificades temàticament: sobre els nivells de coneixement i ús del català i del castellà, sobre les característiques demogràfiques i socials dels estudiants, sobre els sentiments d’identitat, sobre la unitat de la llengua catalana, o sobre el posicionament en una escala ideològica dreta-esquerra. Per l’anàlisi de correlacions entre ideologies i usos lingüístics es va fer servir el paquet estadístic SPSS.

Com era previsible, els resultats són diferents entre les tres grans ciutats de la comunitat lingüística catalana, especialment en relació amb el nivell d’ús de la llengua en el context familiar a través de les generacions. Presenten però un tret en comú molt rellevant, que és precisament el retorn de l’adhesió a la identitat territorial/social/nacional pròpia com a variable fortament correlacionada amb el major ús del català.