, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
El relatiu complement indirecte: usos i percepcions de 26 estudiants de primer curs del grau en Traducció i Interpretació de la UPF (1997)
Joan Costa Carreras

Modificada per darrera vegada: 2015-02-23

Resum


 

El 1997 26 estudiants de l’aleshores llicenciatura de Traducció i Interpretació (TI) de la Universitat Pompeu Fabra van contestar, entre altres exercicis, un exercici d’omplir buits i 3 enquestes de percepció sobre l’ús i la percepció dels relatius en català. Aquests 26 alumnes van ser triats entre l’alumnat de primer perquè van declarar haver rebut l’ensenyament en català i viure en català en les seves relacions socials primàries En el moment de ser enquestats, havien acabat una assignatura sobre normativa catalana. L’exercici d’omplir buits contenia distractors de manera que no es veia que el meu interès eren els relatius i va ser contestat abans que les enquestes: una preguntava sobre quin creien que era el seu ús propi segons la situació comunicativa (informal o formal); la segona sobre el grau de gramaticalitat que atribuïen a diferents variants de cada variable de relatiu, i la tercera, sobre quina formalitat els atribuïen. En aquesta comunicació es presentaran els resultats de la variable “relatiu complement indirecte”, per a la qual es van plantejar les variants a qui, “a+article+qual”, “a+article+que”, a qui li, “a+article+qual+li”, “a+article+que+li” i que li. Els resultats seran comparats amb els obtinguts (treball en premsa a  Journal of Multilingual and Multicultural Development) per a la variable “subjecte coreferencial amb un antecedent”, amb les variants “article+qual+nom”, “i+demostratiu”, “article+qual”, “nom+que” i que.

 

Aquesta ponència tracta de la percepció que tenen 26 individus sobre l’ús que feien ells dels relatius segons la formalitat de la situació comunicativa, des dels àmbits més informals (propis de la “paraula viva” i certes “paraules digitals”, espontànies, com ara els whatsapps) fins als més formals (propis de certes “paraules digitals”, planificades, com ara pàgines web institucionals). Complementàriament, també analitza la percepció que tenien aquests individus de la distribució estilística formal dels relatius en general, al marge del seu propi ús.


Paraules clau


Relatius; percepció; registre