##paper.fontSize##: 
ESCLAT: UNA REVISTA LITERÀRIA DE POSTGUERRA (1948)
Santiago Cortés Carreres

Modificada per darrera vegada: 2015-02-12

Resum


Santi Cortés

 A hores d’ara la publicació de la correspondència d’alguns dels personatges més rellevants de la cultura valenciana de postguerra, entre els quals Xavier Casp, Miquel Adlert, Joan Fuster, Santiago Bru Vidal i Manuel Sanchis Guarner, ens ha proporcionat dades suficients per a reconstruir més detalladament la història d’aquesta revista, l’única que a la dècada dels quaranta, en plena època franquista, s’atreví a desafiar la repressió i es publicà com a portantveu del valencianisme literari i cultural renovador.

Hem dividit el present treball en dos apartats. Al primer abordem, a partir d’informacions extretes dels epistolaris suara esmentats, temes referents a les circumstàncies d’Esclat: l’abast, la finalitat, els problemes, les raons de la suspensió, els intents de represa, etc.; mentre que a la segona n’analitzem el contingut.

La bibliografia publicada sobre aquesta revista no és abundant, però compta amb articles que l’han estudiada més o menys detingudament tot centrant l’atenció en aspectes diferents. Són principalment els de Mavi Dolç/Assumpció Bernal: «El moviment poètic de la postguerra valenciana», Els Marges, 40, Barcelona 1989: 110-120; Santi Cortés: «L’aportació valenciana a les revistes literàries clandestines de postguerra: Esclat», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XX, Miscel.lània Joan Bastardas, 3, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1990: 189-201; Josep Ballester: «Publicacions periòdiques i revistes. Esclat», dins Temps de quarantena, València: Eliseu Climent, ed., 1992: 110-120. I més recentment, Faust Ripoll: Valencianistes en la postguerra Estratègies de supervivència i de reproducció cultural (1939-1951), Editorial Afers, 2010.