, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
Aspectes sociomorfològics del segment velar en algunes formes verbals a Manresa
Laia Royo Casals

Modificada per darrera vegada: 2015-02-11

Resum


Un dels trets característics del segment velar /g/, que apareix en alguns verbs de la II conjugació, és la tendència a l’expansió. Tanmateix, la velarització no presenta el mateix grau d’intensitat ni d’extensió en totes les varietats del català. En el cas del parlar de Manresa, un dels trets morfofonològics que més caracteritza aquest parlar és la presència del segment velar en la primera persona del singular del present d’indicatiu (ex. vaic) i en la primera, segona i tercera del singular i tercera del plural del present de subjuntiu (ex. vaigui) dels verbs irregulars anar, fer, veure i haver. L’objectiu principal d’aquest treball és mostrar, des de la perspectiva de la sociolingüística de la variació (veg., entre d’altres, Labov 1972, 2001, 2010; Boix&Vila 1998), la possible incidència de les variables socials edat i gènere i de la consciència lingüística en la variació que presenta aquest segment a Manresa.

Les dades analitzades s’han recollit mitjançant una conversa semidirigida, un qüestionari i un test de percepció. Els informants analitzats són vint-i-quatre joves de 4 a 23 anys, catalanoparlants i nascuts a Manresa.

En el treball, es mostrarà que els resultats il·lustren que les variables socials edat i gènere incideixen en la variació del segment velar, però només en el context comunicatiu formal i en el present d’indicatiu. Quant a l’edat, els parlants de 4 a 7 anys són els que fan més ús de les formes verbals velaritzades, atès que encara no han entrat en contacte amb la llengua estàndard. En l’adolescència, però, es torna a fer ús de les formes velaritzades, les quals alternen amb les variants estàndard, perquè els adolescents tenen la voluntat de diferenciar-se lingüísticament de la resta de grups generacionals. Amb relació al gènere, sembla que les dones tendeixen a fer un ús més elevat de les formes velaritzades que els homes, especialment en l’etapa de l’adolescència.

D’acord amb Labov (1972), entre d’altres, les dones es corregeixen molt més que els homes en contextos formals, malgrat que en la parla informal es consideren com les impulsores d’una variant innovadora. De manera singular, en la nostra recerca hem trobat, per contra, que no hi ha diferències relatives al gènere en el context informal, mentre que en el formal les dones tendeixen a utilitzar més les formes tradicionals que els homes. Les dones són conscients que, dins de la varietat del català central, les formes del tipus vaic, faic i veic són característiques de Manresa i que en altres localitats, com ara Barcelona, no s’utilitzen. La pertinença a un grup geolingüístic podria ser una de les raons que explicaria el major grau de conscienciació de les dones en relació amb la velarització d’aquestes formes verbals.

En conjunt, doncs, la presència del segment velar en la primera persona del singular del present d’indicatiu i en la primera, segona i tercera del singular i tercera del plural del present de subjuntiu a Manresa sembla estar motivada pels factors externs següents: l’edat, el gènere, el context comunicatiu i la consciència lingüística.

Paraules clau


variacionisme; morfofonologia; usos comunicatius; consciència lingüística; segment velar