##paper.fontSize##: 
Llengua i dialecte al teatre català de l'edat moderna
Albert Rossich Estragó

Modificada per darrera vegada: 2015-02-12

Resum


L'alternança entre llengua literària i dialecte es manifesta sovint en el teatre català de l'edat moderna, en tots els territoris del domini lingüístic. El personatge del graciós, o del rústic, és l'instrument habitual per evidenciar el contrast entre una llengua acadèmica, que perviu fins a mitjan segle XIX, i la parla habitual. El joc no sempre és evident, i a vegades es ressent de la imperícia dels copistes, però revela un fet transcendent, i és que al llarg de l'edat moderna no es perd mai la consciència de la dignitat i la noblesa del català literari.