##paper.fontSize##: 
El "Refranyer Aguiló": de la paraula documentada a la paraula digital
Germà Colón Doménech, Gemma Boada Pérez

Modificada per darrera vegada: 2015-02-16

Resum


El Refranyer Aguiló és la col·lecció de parèmies que Marià Aguiló i Fuster va recollir al llarg de la seva vida en diversos indrets de tot el domini lingüístic català o que va obtenir de diferents personalitats destacades.

Després de la mort d’Aguiló, el seu fill Àngel lliurà cap a l’any 1920 l’aplec de materials a Rafael Patxot i Jubert, atesa la relació que havien tingut arran de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Durant la Guerra Civil, una part dels materials es quedà a Barcelona i la major part (que eren en unes carpetetes) es traslladà a Suïssa. Tothom pensava que aquests materials s’havien perdut, però, afortunadament, l’any 2008 van reaparèixer a Suïssa embolicats entre papers de diaris catalans i francesos. Els hereus de Rafael Patxot i Jubert els van fer arribar a l’Abadia de Montserrat i el pare Josep Massot i Muntaner en féu el catàleg, d’acord amb l’ordre alfabètic de les carpetes, que en són més de dues mil.

Tot seguit, el Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya va digitalitzar les més de 40.000 fitxes. Gràcies a un acord entre l’Abadia de Montserrat i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, actualment estem estudiant i transcrivint aquests materials amb la intenció de publicar-los a Internet.

L’objectiu d’aquesta comunicació és donar compte de l’estat del projecte, així com d’explicar la metodologia aplicada i mostrar, en primícia, el funcionament del Refranyer Aguiló.