##paper.fontSize##: 
Paròdia i identitat a "L’home que es va perdre" de Francesc Trabal
Moisés Llopis i Alarcon

Modificada per darrera vegada: 2015-02-12

Resum


L’any 1929, Francesc Trabal va publicar L’home que es va perdre, la seua primera novel·la en solitari i un model de la modernitat del gènere, gràcies a les diferents estratègies literàries i al seguit de tècniques renovadores que Trabal hi va saber aplicar i que la crítica dels anys 20 i 30 li va saber reconèixer. Tanmateix, l’experimentació novel·lística de Trabal, que en L’home que es va perdre es desgrana mitjançant l’ús d’innombrables referències literàries que alerten el lector de la condició de ficció, no ha gaudit fins ara d’una atenció que permeta explicar amb profunditat el funcionament d’aquest mecanisme d’una importància transcendental en aquesta novel·la.

Nou anys abans, el 1920, pintor i escriptor francès Francis Picabia, una de les veus més representatives del dadaisme, publicava Jésus-Christ rastaquouère, una proclama des d’on es menysprea la santedat de l’art i la de l’artista com a redemptor, des d’una perspectiva amoral que vol anar més enllà dels dogmatismes de la religió catòlica imperant. Per això, la veu del text adoptarà un seguit d’estratègies per superar el parany de la moralitat i el tedi i rompre l’ordre lògic de les accions humanes, entre les quals hi ha precisament la de perdre’s, precisament per salvar-s’hi.

 La proposta de comunicació que presentem té la intenció d’analitzar la relació que la novel·la de Trabal té amb el text picabià, i amb la mateixa figura de l’escriptor francès, el nom del qual pren Trabal per al seu protagonista. L’anàlisi del joc paròdic entre aquestes dues obres permetrà llegir L’home que es va perdre com una novel·la que connecta directament amb els moviments d’avantguarda europeus, mitjançant la transformació lúdica d’altres textos, per a construir una proposta pròpia, original i renovadora.

 

 

 

 

Bibliografia bàsica

Apollinaire, G. (1918): Calligrammes. Poèmes de la paix et de la guerre (1913-1916), Paris: Mercure de France. Versió digital de l’original disponible a https://archive.org/details.calligrammespo00apol.

Bach, M. (1999): «La Mirada a Sabadell (I), de la revolta avantguardista…», Serra d’Or 473, p. 49-53.

et al. (eds.) (2002): La Colla de Sabadell. Entre el Noucentisme i l’Avantguarda, Sabadell: Fundació La Mirada.

Balaguer, J. M. (1996): «Francesc Trabal i la paròdia de la novel·la» dins Casacuberta, M. i Gustà, M. (eds.), De Rusiñol a Monzó: humor i literatura, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 67-87.

Trabal, F. (1983 [1929]): L’home que es va perdre, Barcelona: Quaderns Crema.

Genette, G. (1982): Palimpsestes : la littérature au second degré, Paris : Editions du Seuil.